Publicat originalment a dBalears
(26-01-2025)
La politiqueta és la mala política, la que no
afrontar
els problemes de fons, la que no és empàtica amb les majories socials i les
classes subalternes, la de qui, dient una cosa, fa el contrari, la que
incentiva l'antipolítica que, tard o d’hora, acaba posant al timó de les
institucions a personatges com ara Donald Trump o Javier Milei. Fa massa
temps que se’n fa de politiqueta.
Des de sempre m’ha semblat politiqueta en estat pur
la “tècnica legislativa” a qualsevol parlament del batibull dels “decrets
òmnibus”, o la perversió de les Lleis d'acompanyament dels pressuposts
autonòmics o estatal. Mesclar ous amb caragols en matèria legislativa és d’una
manca de transparència esborronadora.
Ara bé, allò que va passar el dimecres 22 de gener
en el Congrés dels Diputats va ser elevar la politiqueta a
l’estratosfera. Com és sabut, es discutí i votà la convalidació
-o no- de tres Reials Decrets-llei. El referit a l’impost a les empreses
energètiques (exceptuant les elèctriques, per cert) no va ser ratificat. Es va
imposar la majoria parlamentaria desacomplexadament defensora dels
insaciables interessos de les grans empreses (PP-Vox-Junts per Catalunya). El
RDL de l’enèsima reforma regressiva de les pensions -Incentius per treballar
fins als 72 anys i "Mini-Jobs" pels joves- va ser ratificat per una
àmplia majoria. El consens neoliberal mai falla!
Tanmateix, el gran daltabaix es produí amb la no
ratificació del súper RDL òmnibus on el Gobierno de
España hi va encabir un variat mix de mesures urgents en matèria
econòmica, tributària, de transport, i de Seguretat Social, i on es prorrogaven
determinades mesures per a fer front a situacions de vulnerabilitat social. A
més de la revalorització de les pensions i els ajuts al transport i a les
persones afectades per la DANA d’octubre de l’any 2024, no s’ha convalidat
l’anomenat “escut social”, un conjunt de fins a vuitanta mesures. La més
rellevant d’aquestes mesures és la
prohibició del tall de subministraments bàsics i de desnonaments a persones
vulnerables.
De moment -perquè la politiqueria partidària sobre
aquest assumpte seguirà un temps-, no és agosarat extraure les següents
conclusions: i) Quan no es té majoria parlamentària estable és una imprudència
persistir en la mala pràctica legislativa dels batibulls. ii) PP i JUNTS (Vox
no sé què diu) clamen perquè s’aprovin ara la revalorització de les
pensions i els ajuts al transport, però no diuen res de l` “Escut
Social”. Aquest és el quid de tot plegat! Especialment, ho és la
prohibició del tall de subministraments bàsics i de desnonaments a persones
vulnerables. iii) Les dretes i extrema dreta s’ensumen, i cada cop coincideixen
més en votacions parlamentàries per fer pinya en contra de les persones més
vulnerables -les empobrides i excloses voten poc-. iv) Des
dels EUA de Trump s’irradia a la globalitat del planeta i de forma
desacomplexada la teoria neoliberal de gestió de la marginalitat. Teoria
que es resumeix en poques paraules: “El delicte de ser pobre”. v) Fer efectiu
el dret incondicional a un habitatge digne és ara mateix l' “elefant a
l'habitació” (elephant in the room) de la lluita de classes
d’aquesta etapa del capitalisme. Per això, les dretes i l’extrema dreta
intenten canviar els focus i posar-los sobre qualsevol possibilitat d’aturar
els desnonaments i fent de demagògia amb
el no - problema de l’ocupació
d’habitatges.
En aquest context. no reforçar els moviments socials
emancipatoris i la unió de l´ esquerra
no estrictament claudicant és fer politiqueta. S’escau invocar un refrany
africà que diu: “La unió en el ramat obliga el lleó a anar-se'n a dormir amb
gana”.
