“Revoltes de la Terra” o el “Tot és possible”

Publicat originalment a dBalears (165-02-2025)

Mark Fisher (1968-2017) va publicar el 2009 el llibre que contenia la seva idea més influent, “Realisme capitalista”, que és un robust marc ideològic per estudiar el capitalisme i els seus efectes en la política, l'economia, la societat i la cultura, és a dir, en la vida de les persones. Per a Fisher, el “Realisme capitalista” no és altra cosa que, com han descrit altres autors i aurores, la victòria sense embuts en l'àmbit politicoinstitucionall del neoliberalisme. Ara bé, la, per a mi, gran aportació del professor i filòsof britànic va ser l’èmfasi que va posar en les transcendentals repercussions del triomf cognitiu d’aquest neoliberalisme.

Certament, en el 2009, en plena Recessió Global (2008-2012), era ja molt evident que el “programa neoliberal” no consistia només en una transformació reaccionària de les polítiques econòmiques, sinó que l’objectiu era revolucionar completament la subjectivitat -les percepcions- de la ciutadania. Fisher ens va ajudar molt a filar més prim del que ho havíem fet fins aleshores, a interpretar fins a les seves últimes conseqüències aquelles paraules, que reflectien un molt potent constructe ideològic, de Margaret Thatcher: “L’economia és el mètode; l’objectiu és canviar l’ànima i el cor de la nació”. D'aquella pols, venen aquests fangs. Altrament dit, d’aquell triomf ideològic i ecumènic del neoliberalisme, ve l’actual desori.

Val a dir que “Realisme capitalista” tenia subtítol: “No hi ha alternativa?”. És clar que n’hi ha. Mark Fisher acaba el seu llibre amb aquestes paraules: “Qualsevol petit esdeveniment és capaç d’obrir un forat en la cortina grisa de la reacció que ha marcat els horitzons de possibilitat sota el realisme capitalista [concretat a casa nostra en el règim de turistificació]. Després d’una situació en què no podia passar res, de sobte tot torna a ser possible”.

Però, per a que tot torni a ser possible cal, en opinió de Fisher, sortir de les “lleis del castell del vampir” que va definir en el seu cèlebre article de 2013 (intitulat Exiting the vampire castle). Resumidament,  el missatge és que cal rebel·lar-se contra cinc regles: La que ho individualitza i ho privatitza tot; la que presenta la reflexió i l’acció com a tan i tan difícils  que esdevenen gairebé impracticables; la regla de la culpabilització i la de l’essencialització que aconsegueixen focalitzar les culpes entre el “nosaltres” (enfrontament dels últims contra els penúltims) i restar pluralitat al moviment d’emancipació. La quinta llei a subvertir és la que Fisher defineix literalment així: “pensa com un liberal (perquè n’ets un)”. És a dir, subvertir el mite de la classe mitjana és veritablement fonamental per a sortir del castell del vampir.

Certament, Fisher -com Gramsci- s’ha de desempolsar del seu estricte context. No obstant això, el seu pensament em sembla extraordinàriament útil per avançar en la construcció de noves hegemonies, per revolucionar la subjectivitat social entorn del nostrat règim de turistificació. En aquest sentit, la setmana passada van succeir dues coses importants: Es va conèixer la constitució de “Revoltes de la Terra” i el manifest d’aquest moviment que agrupa un univers d’organitzacions ja existents arreu dels Països Catalans. Per una altra banda, la plataforma “Menys Turisme, Més Vida” va celebrar una assemblea per a reagrupar-nos i redoblar l’aposta per mobilitzar la societat mallorquina a favor d’un ordre alternatiu a la turistificació desbocada.

Ambdues coses em van fer recordar les lectures de Mark Fisher de qui, entre altres coses, vaig aprendre que “la consciència de la subjugació és, en primer lloc, consciència dels mecanismes (culturals, polítics, existencials) que la produeixen: els engranatges que el grup dominant normalitza i a través dels quals crea una sensació d'inferioritat en els subjugats. Però, en segon lloc, és també consciència del potencial del grup subjugat, una potència que depèn precisament d'aquest alt estat de consciència”. Vull pensar que l'alt estat de consciència palesat amb les grans mobilitzacions de l’estiu del 2014 és la garantia del “Tot és possible”.