Publicat originalment a dBalears (02-02-2025)
La setmana passada es varen fer públics els resultats de l’Enquesta de
Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2024. Simultàniament, l’Institut
d'Estadística de les Illes Balears va fer públiques les dades mitjanes de tot
l’any passat. L’any 2024 té una importància especialment interessant en les
anàlisis de la situació sociolaboral car és l’any de les grans mobilitzacions
ciutadanes contra la turistificació, l’any de l’inici de la revolta. I,
òbviament, els malestars laborals tenen un impacte força rellevant en les subjectivitats
de l’emprenyamenta contra l’objectiva turistificació.
El cas és que, pel que fa a les Illes Balears, les grans xifres de l’any
2024 van ser les següents: 1. Segueix l’augment de la població de 16 i més anys
(1.047.500 persones).La població amb edat de treballar creix un 4% en relació a
2019, és a dir, a la de l’any immediatament anterior a la pandèmia de la
covid-19. Es manté entorn del 48%, el percentatge de població d’aquesta franja
d’edat nascuda fora de les Illes Balears. L’emigració sembla ser fonamentalment
laboral. 2. Les taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur són, respectivament, del
63,95%, 57,97% i 9,34%. 3. Del total de persones assalariades (504.200), el 88%
ho són amb un contracte formalment indefinit. Tot plegat indicaria un bon
comportament del mercat laboral.
Ara bé, com el mercat de treball no és un mercat qualsevol, en termes de
justícia, equitat i cohesió social la bona salut de la qüestió laboral s’ha de
mesurar de forma molt més polièdrica. A tall d’exemple, el doctor en
sociologia, Carlos Prieto, a la seva obra intitulada “Las metamorfosis del
trabajo y de la relación laboral” (Catarata, 2024), ens adverteix que la
contractació temporal no s'entén, segons sol fer-se habitualment, com
l'expressió i concreció de la precarietat laboral en si mateixa, sinó com una
pràctica d'estratègia empresarial que té per objecte aconseguir el major i
millor control possible de la força del treball ¿Ha impedit la reforma laboral
de 2022 aquesta pràctica empresarial que, formalment, tenia com a objectiu
principal acabar amb la temporalitat dels contractes laborals?
Sembla que no. Aquest control empresarial de la força del treball no és un
caprici ociós i malsà. És l’instrument per precaritzar les relacions laborals i
la vida, és a dir, salaris amb baixa capacitat adquisitiva, ritmes de treball
extenuants, quimèriques possibilitats de conciliació de vida personal i
laboral, problemes de salut laboral (accidentalitat, malalties professionals,
trastorns psicosocials, etc.). Formalment, a les Illes Balears ara hi ha més
contractes indefinits (els fixos discontinus tenen aquesta consideració), hi ha
manco població aturada (els fixos discontinus que estan a l’atur no es
consideren persones desocupades), i, no obstant això, la pobresa laboral
segueix a l’alça.
Què passa? Doncs que el mecanisme de contractació temporal i encadenament
de contractes de molt curta durada com a instruments de control del factor
treball s’ha substituït pel frau a l’engròs en la no superació dels períodes de
prova, i en l’ús i abús de l’acomiadament a preu de saldo, i extremadament
fàcil, i sense necessitat de justificació. Afegim-li la llarga etapa de manca
-excepte puntualíssimes excepcions que afecten poc o res a l’eix medul·lar del
nostrat sistema de monocultiu turístic- de conflictivitat laboral. La
precarietat laboral -independentment de formalitats- continua sent una
característica de l’essencialitat del mercat laboral de les Illes Balears.
Precarietat laboral que esdevé en precarietat vital per mor de la
turistificació que eleva els preus (cistella de queviures, habitatge, oci,
cures, etc.). Val a dir que la inseguretat laboral afecta a la capacitat
d’estalviar, i, conseqüentment, a la possibilitat de despesa per a construir
una vida de certeses i volguda. Les inseguretats laborals precaritzen, fins i
tot, aspectes vitals tan importants com les possibilitats d’emancipació digna
del jovent, o de maternitat i paternitat desitjada. Tot plegat, en lloc de
posar, de forma relativament generalitzada, els ascensors socials en marxa, és
un imparable augment de les desigualtats.
A l’EPA publicada la setmana passada hi ha una dada tan rellevant per
mesurar la inseguretat laboral com invisibilitzada: El 32% de les persones
assalariades tenien una antiguitat de contractació inferior a l’any. És a dir,
formalment amb contractes indefinits, però extremadament precàries. Una dada
que mata el relat del “tot va bé” en el mercat de treball. Pot ser que, perquè
la dada mati definitivament el relat sobre una turistificació amb una certa
cara social, som arribats a un punt que hem de posar els focus a la dada de
participació dels salaris al PIB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada