EPA, regularització, precarietats

 

Publicat originalment a dBalears (01-02-2026)

I. Aquesta setmana s'ha publicat l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de l'any passat. Per tant, ja coneixem les grans xifres del mercat laboral del 2025. A grans trets, els resultats mitjans són els següents: La població total va ser d'1.065.300 persones, de les quals 622.000 foren població ocupada, 60.300 persones aturades, i les inactives van ser un total de 383.000. La variació en relació a 2021 -any posterior al tancament total per la pandèmia de la covid 19-,  és del +7,2%, +15,6%, -32,9%, i +4,8%, respectivament.

D'aquestes variacions se'n poden extreure moltes conclusions, però, simplificadament, hom diria que vivim un procés intens d'augment de població i de persones ocupades; un moderat creixement de la població inactiva, i, per contra, una gran minva de població aturada. Ara bé, la metodologia de l'EPA és molt perversa pel que fa a la qualificació de persones ocupades i aturades. Per ser considerada ocupada, basta que, durant la setmana de referència (la de l'enquesta), una persona hagi treballat, fins i tot de manera esporàdica o ocasional, tan sols una hora a canvi d'un sou, salari, o una altra forma de retribució. Per contra, una persona només és qualificada d'aturada si reuneix tot un seguit de requisits, com ara, processos actius de cerca d'ocupació, controls administratius, etc. Per tant, les dades més robustes són, a parer meu, les que fan referència al total de població i a la població inactiva (les dedicades a tasques de la llar, pensionistes i jubilats, estudiants...).

II. La setmana que deixam enrere també ha estat la del gran anunci de la regularització d'immigrants. Una excel·lent notícia, únicament criticable des de postulats purament demagògics, racistes, aporofòbics, i d'elogi a la descohesió social. Quina repercussió tindrà aquesta regularització en les tendències abans esmentades? Potser tindrà algun efecte estadístic, però de poca importància.

Sobre el total de població, serà, molt probablement, inapreciable. Les persones immigrades que podran regularitzar la seva situació administrativa i tenir formalment més drets ja viuen aquí, ja malviuen amb nosaltres. En qualsevol cas, la tendència a l'augment poblacional seguirà lligada a la tendència al no decreixement de la turistificació. Pel que fa a la població inactiva, tampoc són esperables canvis rellevants. On són més plausibles alguns modestos canvis són en les poblacions ocupada i desocupada. En fi, la regularització revolucionarà l'obtenció de drets, no el mercat laboral en les seves grans magnituds.

III. Durant molts d'anys s'ha associat la precarietat laboral, principalment, amb l'eventualitat i temporalitat del contracte. Era -i és- cert, només en part. Una eventualitat o una parcialitat ben, o molt ben, pagada, no generava precarietat vital. La precarització laboral sempre ha estat associada als baixos salaris, i a la insuficiència salarial per fer front a les necessitats bàsiques de la vida. Ara, formalment, hi ha menys eventualitat i parcialitat. I, no obstant això, segons dades de l'EPA, en el 2025, del total de 512.100 persones assalariades a les Illes Balears, 108.600, el 21%, tenien una antiguitat a l'empresa inferior a un any (fa cinc anys eren el 18%). Alhora, els salaris estan absolutament desacoblats dels preus de l'habitatge, i d’altres necessitats vitals. Per tant, vivint una època d'intensa precarietat laboral i vital. Al segle XIX, l'escriptor i polític conservador britànic Benjamin Disraeli va encunyar una frase cada cop més vigent: "hi ha mentides, grans mentides, i estadístiques".