Salari Mínim propi de les Illes Balears: condició necessària per frenar l'empobriment

Publicat originalment a dBalears (22-02-2026)

Aquests dies el Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha sigut un assumpte ben present a la conversa pública. Cronològicament, les notícies referides al SMI han sigut les següents:

1. MÉS per Mallorca reclamà que les Illes Balears puguin fixar un SMI propi. La iniciativa, feta pública el proppassat 13 de febrer, insta el Parlament a reclamar al Govern espanyol i a les Corts Generals les modificacions normatives necessàries perquè el Govern de les Illes Balears pugui fixar aquest salari mínim d'àmbit autonòmic, "atenent les diferents realitats insulars i garantint que sigui superior al mínim estatal". En el comunicat oficial de MÉS s'especifica que el canvi legal necessari és "una modificació de l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors" per fer possible el que "ja succeeix a països com Alemanya o el Canadà".

2. Dimecres, 18 de febrer, es va publicar al BOE el Reial Decret 126/2026, fruit de l'acord entre el Gobierno d’Espanya i els sindicats CCOO i UGT, que incrementa el SMI un 3,1%. Gràcies a aquest acord, el salari mínim se situa ara en 1.221 euros mensuals per 14 pagues, un increment interanual de 37 euros al mes (518 euros anuals), amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener de 2026.

3. El mateix 18 de febrer, la premsa d'Euskal Herria informava que desenes d'agents i moviments socials recolzen la vaga general del 17 de març de 2026 convocada per la "majoria sindical basca" (ELA, LAB, Steilas, Hiru, ESK, i Etxalde). La reivindicació d'aquesta vaga general és l'establiment d'un SMI d'almenys 1.500 euros a Hego Euskal Herria. Els sindicats convocants afirmen que els Governs de Nafarroa i d'Euskadi i les patronals s'han negat fins ara a debatre sobre el tema i, per tant, aquesta vaga general pretén obligar a governs i patronals a debatre i negociar aquest assumpte.

4. El dijous, 19 de febrer, Junts va registrar en el Parlament de Catalunya una proposició de llei per crear un salari mínim de referència català de 1.400 euros mensuals. El que proposa Junts no és un SMI català. Els juntaires han explicat que "la norma busca establir un 'marc de referència' adaptat al cost de vida real del país, però no podrà substituir el salari mínim interprofessional (SMI), ja que aquest és competència exclusiva de l'Estat". Ara bé, la proposta de Junts, qualificada de "un primer pas" per arribar a un salari mínim català, seria obligatòria en l'àmbit de l'Administració i en les entitats i ens que integren el sector públic local, alhora que s'aplicaria com a "criteri d'adjudicació i valoració prioritari" en la contractació pública i les subvencions.

Fins aquí les informacions. Ara, l'opinió:

En menys d'una setmana s'ha avançat molt en el debat sobre la necessitat de SMI regionals i, concretament, sobre la necessitat i possibilitat d'un Salari Mínim propi de les Illes Balears.

La necessitat que les Illes Balears tinguin aquest Salari Mínim propi és, a parer meu, una obvietat. Amb el SMI estatal (1.221 euros mensuals per 14 pagues) no es pot viure dignament a les Illes Balears. Qui vulgui qüestionar aquesta evidència, que ho demostri amb dades! Que desmenteixi, per exemple, el darrer "Informe sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears del 2025" (consultar aquí i aquí), elaborat per la Fundació FOESSA, que posa en evidència la insuficiència dels salaris, fins a tal punt que, en un context de gairebé plena ocupació, creix l'exclusió social entre la població ocupada. Altrament dit, s'incrementa i consolida el fenomen, que alguns fa anys i panys denunciam, dels treballadors i treballadores pobres. O que corregeixi l'estudi de 2025 de la Fundació Intercoopera, segons el qual a les Illes Balears el salari suficient per fer front a les despeses d'alimentació, vestit i calçat, habitatge, transport, educació, oci i cultura, salut i higiene, i despeses extraordinàries hauria de ser de 2.260,47 € nets per 14 pagues.

Un Salari Mínim propi de les Illes Balears i un augment generalitzat dels salaris d’acord amb la inflació illenca són condicions necessàries -tot i que no suficients- per frenar l'empobriment de la majoria social de casa nostra. Ara bé, per fer-ho realitat en un termini raonable, seria desitjable que la nostrada "majoria sindical" se semblés a la basca. És a dir, menys institucional i més combativa.