"Menú de Gaza"

Publicat originalment a Diario de Mallorca (26-02-2026)

D'un quant temps ençà és bastant freqüent trobar llibres com a part de les exposicions d'art contemporani. Solen ser exposicions situades, en paraules d'Ingrid Melano, "darrere de l'escena del mercat de l'art", és a dir, mostres expositives poc o gens complaents amb el poder, amb el tarannà del món actual que, veritablement, no transita per la millor època de la humanitat (genocidis, multicrisi ecològica, militarisme i deshumanització a balquena, desigualtats socials mai vistes...). D'aquesta presència de llibres que esdevenen essencials en les sales dels museus d'art contemporani se m'ocorren, entre d'altres, els que formaren part de l'exposició "Patent de Cors", de Daniel García Andújar, o tantes de Marcelo Expósito.

Però allò que m'interessa compartir aquí són unes paraules sobre un llibre que, en forma i contingut, per si sol és una obra d'art. El llibre en qüestió es titula "Menú de Gaza" i és fruit d'un micromecenatge que ha permès que la Revista 5W l'edités. És una iniciativa del periodista freelance Mikel Ayestaran, que fa la introducció i l'epíleg. Ayestaran, en la part introductòria, escriu: "Els plats d'aquest llibre recullen els primers 15 mesos de la venjança israeliana per l'atac de Hamàs del 7 de l'octubre de 2023. Aquests plats formen part de la particular història de resistència de la família Hammad contra un enemic que no va dubtar un segon a usar la fam per a doblegar-los. No ho va aconseguir".

El fet és que el  gruix del llibre va d'això: D'una petita descripció i una foto del plat que menjava la família Hammad cada un d'aquells dies del genocidi. Tot va començar amb la publicació diària d'aquests comentaris i fotografies a Instagram. Ara, el llibre les recopila a partir del treball de l'equip format per Mikel, però, sobretot, per Amal, Kayed, i Dalia, la mare i cuinera, el pare, i la filla de 18 anys i encarregada de les fotografies, respectivament.

L'epíleg de Mikel Ayestaran acaba així: "El menú de Gaza ha acabat, les històries de Gaza no tenen fi". Efectivament, la resistència continua, el patiment humà és persistent, el genocidi que venia d'abans d'aquell 7 d'octubre no sembla tenir fi. Just abans de començar a escriure aquestes ratlles, he llegit que Sonia Silva, responsable d'UNICEF a la Franja de Gaza, afirma que un de cada cinc bebès de Gaza està naixent desnodrit, que els infants de Gaza necessiten tornar a ser infants, i remata dient que el que s'ha viscut aquí [a Gaza] en matèria de sofriment és inimaginable.

Els i les que ens han regalat el llibre "Menú de Gaza" han fet una obra d'art, han esdevingut en artistes que han aplicat rigorosament les paraules de l'artista conceptual xinés, i defensor radical dels Drets Humans, AI Weiwei, "tot artista que renuncia a l'activisme no és sinó un mal artista". Adquirir i llegir "Menú de Gaza" no ens convertirà, als qui no ho som, en artistes; però sí que serà un acte d'activisme en pro de la causa medul·lar de l'actual món trumpista i més noble d'ara mateix: La causa palestina, resumida en el crit de "Des del riu fins al mar, Palestina llibertat".