divendres, 17 de maig del 2013

Les crisis de les pensions



Aquí vos deixo un article que avui em publica  Diario de Mallorca 

Les pensions públiques, singularment les de jubilació, estan en una doble crisi. Per una banda pateixen una crisi de suficiència, que s’agreuja en l’actual context de crisi social. Ja no és només que la pensió, d’una mitjana d’uns vuit-cents setanta euros, no basti per dur una vida amb uns estàndards mínims de dignitat personal. Tingui’s en compte que, per arribar a aquesta mitjana, hi ha moltes persones jubilades que cobren quantitats sensiblement més baixes, i que la magnitud de fenòmens socials, com ara, l’atur de llarga durada que afecta cada vegada a més persones, i el número de llars amb tots el seus membres actius en atur que ha augmentat molt, provoca una mena de “familiarització de la pensió”. És el que passa amb el cada cop major nombre de persones amb edat i capacitat de treballar, que malviuen amb la pensió dels pares o dels padrins.

Per una altra banda, estam en presència del que podrien anomenar crisi de legitimitat democràtica de les pensions públiques. Què vol dir això? Idò que ha perdut revifada la idea de que l’Estat del Benestar -del qual les pensions en són una peça clau– és imprescindible per garantir graus d’equitat i cohesió social pel bé comú, la concòrdia i el govern en democràcia. En aquest sentit hom ha de recordar que l’article 50 de la Constitució Espanyola diu que “Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”. Efectivament  aquest és un precepte més lligat a la recuperació, desprès de la llarga dictadura franquista, de la democràcia i no tant al precepte de la darrera reforma constitucional, que l’estiu de 2011, en plena “dictadura del mercats” va imposar la limitació dels dèficits públics i l’anomenada estabilitat pressupostària. Hem passat del “Els poders públics garantiran...” a la exigència de “factors de sostenibilitat” que es suposa tenen l'objectiu de mantenir la proporcionalitat entre les contribucions al sistema (cotitzacions a la Seguretat Social) i les prestacions esperades del mateix (pensions, fonamentalment de jubilació). Però el problema és que allò que està en crisi és el sistema de contribucions per mor de la crisi de l’ocupació i de la baixada dels salaris. La devaluació interna, instrumentalitzada amb les polítiques d’austeritat compulsiva i la Reforma Laboral, provoca una forta devaluació del finançament del sistema públic de pensions. Es a dir, el sistema actual de pensions, a l’estar basat en les cotitzacions, té problemes financers a curt i mig termini derivats de la destrucció d’ocupació i de la devaluació dels salaris. Els problemes a llarg termini estan més associats al creixement demogràfic, la millora de l’esperança de vida i la conseqüent permanència en el sistema. Mentre no es solucioni el problema del finançament del sistema, les reformes basades únicament en la reducció de costos (i de prestacions) estan abocades al fracàs.

Aquestes són les crisis de les pensions –les de suficiència i legitimitat democràtica- i no unes altres. No hi ha cap crisi de liquiditat a curt termini i, en tot cas, per fer front a possibles problemes de tresoreria, existeix el Fons de Reserva. La immensa majoria d’ informes que no tenen un marcat biaix ideològic o interessos en la privatització de les pensions determinen la solvència econòmica del sintema públic de pensions per les properes dècades.

D’aquestes coses, amb informació de l’estat de situació de les pensions a Balears, en parlam en el número 18 de TEMES SOCIOECONÒMICS GADESO al que podeu accedir a www.gadeso.org. En qualsevol cas, puc avançar allò que em sembla més rellevant de les dades: L’any 2012 el total de població balear beneficiària de pensions de la Seguretat Social arribà a 173.784 persones, és a dir el 19,1% del total de població major de 16 anys. El col·lectiu majoritari és el de pensionistes de jubilació amb 105.798 persones (el 60,1% sobre el conjunt de població beneficiària) i crida l’atenció que el segon col·lectiu en importància sigui el de pensionistes de viudetat, que suma un total de 43.824. Pel que fa a les quanties val a dir que l’any passat acabà amb un valor mitjà del total de pensions en vigor de 764,88 euros i de 872,46 euros per la pensió de jubilació. Però allò manco conegut és que el conjunt de pensions noves (les reconegudes durant l’any 2012) tenen un valor mitjà de 930,06 euros i de 1.129,19 euros per la pensió de jubilació, la qual cosa vol dir que la diferència de les pensions noves en relació al total de pensions en vigor és del +21,60% pel total de pensions i del +29,43% pel que fa a la pensió de jubilació. Per acabar aquesta bateria de dades diré que -amb dades de 2011, les darreres disponibles- el percentatge de la pensió de la jubilació en relació al darrer salari cobrat és del 68,4% a Balears i del 78,3% en el conjunt de l’Estat Espanyol i que la pensió mitjana de Balears dels homes fou un 38,4% superior a la de les dones.

Acabem aquestes reflexions i anàlisi de dades amb una doble conclusió: Per una banda consideram cabdal augmentar la transparència i la informació sobre l’estat de situació del sistema públic de pensions i per això s’haurien de millorar el contingut i accessibilitat pel públic en general de les estadístiques sobre pensions. Seria imperdonable que s’eliminés la informació que, fins ara, ha proporcionat la Memòria del CES de les Illes Balears. I per una altra banda, cal emfatitzar que el consens polític i social és bàsic per a qualsevol reforma de les pensions. És fonamental reforçar els marcs de diàleg social existents i el “Pacte de Toledo” com a àmbit polític-institucional de diàleg i consens, en front de qualsevol intent d’imposició d’organismes supraestatals.
Convindria que els partidaris de  reformes radicals del sistema de pensions prenguessin en consideració que, en paraules de Belén Barreiro, “l’empobriment del país està destruint les bases del recolzament de la democràcia i de l’economia de mercat”. Alerta, idò, a passar-se de frenada amb tanta austeritat compulsiva que no farà altra cosa que aguditzar la crisi de suficiència de les pensions públiques i de la legitimitat democràtica de l’Estat Social i de Dret. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada