Mercat laboral: sense símptomes de millora

Aquí vos deixo un article que l’Ara Balears em publicar el passat dia 3.

El segon trimestre és tradicionalment un trimestre en el qual l'ocupació creix en relació als tres mesos anteriors. L'inici de la temporada turística en una economia turística eminentment estacional té com a conseqüència lògica la disminució de la població aturada, un considerable augment de l'ocupada i, per l'efecte "crida de la feina de temporada", una apreciable remuntada de la població activa. Per tant, les variacions que reflecteix l'EPA d'aquest trimestre en relació a l'anterior (-22,68% de població aturada, +16,10% de població ocupada i +5,02% de població activa) són, amb lleugeres variacions, les habituals de tots els anys.

El realment important són les variacions en relació al mateix trimestre de l'any anterior. Estem millor que l'any passat? Tenint en compte que la població activa ha crescut un 1,6% (9.800 persones), els ocupats un 1,92% (9.200 persones) i la població aturada ha baixat un 0,43% (600 persones), podria interpretar-se que existeixen alguns símptomes de millorança. És, però, molt agosarat -gairebé temerari- fer aquesta interpretació. 

El creixement de la població activa és conseqüència de dues circumstàncies: a) La ineficiència de les Polítiques Actives d'Ocupació (PAO) autonòmiques, que provoca que Balears sigui, especialment en el segon trimestre de l'any, una comunitat autònoma receptora de contractació temporal d'altres CA. b) Hi ha una major necessitat dels membres de la llar tradicionalment inactius de cercar un treball retribuït. Aquesta hipòtesi sembla corroborar-se si s'observa l'augment del nombre de llars amb tots els membres actius (en condicions de treballar) en atur. Val a dir que aquest és un dels indicadors més punyents de la conjuntura laboral illenca i un drama que no deixa de créixer: en el segon trimestre de l'any passat hi havia 31.700 llars en aquesta situació; enguany ja en són 36.300. 

La lleugera reducció de l'atur cal associar-la necessàriament al fenomen de retorn de població estrangera als seus llocs d'origen i, probablement, a l'escassa creació d'ocupació. Però quina ocupació? Si es pren en consideració l'increment anual del treball temporal (25,5% en el segon trimestre de 2012 i 26,1% en aquest 2013) i que més de 69.000 persones ocupades tenen ocupacions a temps parcial, hom pot concloure que estem en presència de: 1.- Un fort deteriorament qualitatiu del mercat laboral illenc. 2.- Un greu problema d'atur de llarga i de molt llarga durada (tenir més de 64.000 persones aturades des de fa mes d'un any i amb la temporada turística ben començada és una barbaritat) 3.- Una taxa d'atur insuportable que s'ha enfilat per sobre del 21%. 

No hi ha cap símptoma raonable que les persones i les famílies millorin de debò la seva situació, ans al contrari. Continua avançant el procés de dualització social i es manté l'aturada general dels ascensors socials que funcionaven a força d'un mercat laboral dinàmic. Per exemple, si hom analitza amb cura l'EPA del segon trimestre de 2013 podem observar una dada que sol ser poc divulgada: a les Illes Balears només una de cada quatre persones aturades percep alguna prestació de desocupació. És a dir, amb una taxa de cobertura del 27%, l'actual sistema de protecció social a les persones aturades deixa gairebé cent mil persones en atur que no perceben cap prestació. Val a dir que aquesta taxa de protecció d'atur ha baixat del 32,1% del segon trimestre de l'any passat a la del 27% d'enguany (s'han perdut cinc punts en un any). També convé deixar dit que les dones tenen una taxa de protecció dinou punts inferior a la dels homes i que aquesta bretxa de gènere en la protecció social de les persones aturades es va ampliant (ara fa un any era de 10,7 punts). 

Arribat a aquest punt em permeto compartir algunes preguntes amb els lectors i lectores que hagin tingut la paciència d'arribar fins aquí. Per què es continua lligant un gran nombre d'arribada de turistes amb possibles generacions d'ocupació? No ens adonem que l'actual -i el que s'impulsa des de la conselleria del carrer Montenegro de Palma- model turístic incorpora un baix creixement d'ocupació (el que els anglosaxons diuen jobless recovery)? Què s'ha fet de l'anunciat Pla d'Ocupació de les Illes Balears? No ha arribat l'hora de recuperar algunes polítiques d'igualtat? Per què les Illes Balears són la comunitat autònoma amb el menor cost laboral dedicat a formació professional? Definitivament, hi ha massa dubtes per afirmar que anem pel bon camí de la productivitat amb cohesió social.