dimecres, 15 de juliol del 2015

El meu adéu a MÉS per Mallorca



Avui he pres una dolorosa decisió: Formalment i políticament m'he desvinculat de MÉS per Mallorca. Amb el temps supòs que la desvinculació també serà afectiva. Serveixi aquest post per acomiadar-me de tanta bona gent que he conegut a MÉS per Mallorca. Esper que ens trobem en tantes altres trinxeres en defensa de la justícia social i ecològica,   i els drets nacionals d’aquest país.
Crec que és obligada una petita explicació d'aquesta decisió. La veritat és que ja vaig manifestar la meva incomoditat per la forma i manera d'elaborar i aprovar el programa electoral autonòmic en matèria d'economia i d'ocupació. No obstant això,  vaig seguir,  modestament,  treballant en aquestes matèries per al programa electoral de Palma. A partir d'aquesta incomoditat vaig participar molt poc (menys del que tenia previst) amb les tasques de la campanya electoral. Els boníssims resultats electorals em van fer oblidar aquests desacords i/o incomoditats. Les coses havien sortit molt millor del que pensava!
De la immensa il·lusió per la gran oportunitat de tenir les principals  institucions de casa nostra  governades per l'esquerra, vaig passar a certes desil·lusions per com es van fer les negociacions (excepte a l'Ajuntament de Palma) i per alguns nomenaments de membres del Govern (Direccions Generals, assessors…). En alguns casos hagués demanat explicacions en l'Assemblea convocada la setmana que ve en Santa María. Si em permeten fer una broma, hagués demanat si existeix alguna foto del nou Director General Cultura, amb la camiseta verda i, alhora, potser hauria donat l’enhorabona per l’encert d’altres nomenaments.  Tanmateix aquestes coses, en comparació amb la grandíssima il·lusió i oportunitat d'engrandir el projecte polític de l'esquerra sobiranista que pensava podia representar MÉS, són coses que es discuteixen dos minutes i, tot seguit, a seguir lluitant...
Val a dir que sempre he concebut MÉS per Mallorca, com un projecte polític de majories, molt ampli, transversal, molt plural, però rabiosament mallorquinista, progressista i decent. Que ningú pensi que el meu adéu obeeixi al fet que –encara que el model de societat hegemònic sigui un projecte de classe (David Harvey)- enyoro una “opció política de classe” o que hagués desitjat que MÉS es convertís en un “Partit de la Classe Obrera” i que això es reflectís al Govern. En qualsevol cas, en temes cabdals com ara  turisme, un poc més de sensibilitat social no sobraria. Estaria bé un poc més d'empatia amb les víctimes de la crisi-estafa, amb els menys afavorits en aquesta Mallorca de turbo capitalisme turistitzat.
Com sóc dels què pens que els canvis es fan també des dels governs (encara que consideri fonamental la mobilització social de carrer per als canvis), m'ha semblat un enorme error el nomenament de la nova Directora General de Turisme. Un error que violenta els meus principis. Un error que fa que, èticament, em sigui impossible seguir  formant part de MÉS per Mallorca.
Quines  són les raons que fan que èticament no pugui acceptat  aquesta decisió del màxim responsable de MÉS per Mallorca? Em permetreu que no especifiqui massa. Per respecte a la persona que ocuparà aquesta importantíssima Direcció General no faré un “memorial de retrets" i,  sobretot, el desig que el Vicepresident Biel Barceló encerti, m’obliga a ser prudent. Però, en qualsevol cas,  les raons van  associades a les idees que li he escoltat i li he llegit (la hemeroteca pot ser clarificadora) que traspuen una concepció ultraneliberal molt  pròxima al conservadorisme de, posem per cas,  Esperanza Aguirre.  També té a  veure amb una concepció d’extrema exigència sobre la separació dels negocis privats i la política (portes giratòries ni grans ni petites), i l'exemplaritat absoluta en la gestió publica. En aquest sentit, i fins on conec, existeixen alguns dubtes en la trajectòria de la nova Directora General de Turisme a altres administracions publiques.
Bé ja n’hi ha prou que m’encenc, m’enrotllo, i això que havia de ser una breu explicació ja es massa llarg. 
Tot i que “no era això, companys, no era això”, una abraçada i molta sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada