divendres, 31 de juliol de 2015

Renda Bàsica?


Voldria pensar que l’Acord de Governabilitat per a les Illes Balears està redactat amb cura i rellegit unes quantes vegades abans de la seva signatura. Però, sincerament, tinc els meus dubtes. A tall d’exemple, quan s’explica el “rescat de la ciutadania” que han pactat dur a terme durant la legislatura, s’afirma: “Proposam la creació d’una Renda Bàsica a implementar de manera progressiva” (Pàgina 2), i en el llistat d’accions per a materialitzar dit rescat ciutadà el PSIB-PSOE, Podem, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca insisteixen a escriure “Renda Bàsica progressiva” (pàgina 3) ¿Realment s’ha acordat la implantació de la Renda Bàsica que arreu del món defensa el moviment social, acadèmic i polític articulat entorn del Basic Income Earth Network del que, en el Regne d'Espanya,  en forma part la Xarxa Renda Bàsica. ¿El compromís de l'actual Govern de les Illes Balears és una assignació monetària pública incondicional per a tota la població, o una Renda Mínima –o qualsevol altra denominació– condicionada per a uns determinats perfils de beneficiaris? Convé que ho aclareixin aviat i no insisteixin en una denominació que provoca confusió en els objectius.

Val a dir que, a tot el món, es coneix com a Renda Bàsica un ingrés pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. És una proposta per garantir el dret material de ciutadania de tots i totes. De la mateixa manera que, posem per cas, el dret a la salut és universal, ha d'haver-hi un dret universal a la subsistència material bàsica, un dret que, en termes de republicanisme social, és un dret de ciutadania i llibertat que malament admet implantacions progressives. Aquesta Renda Bàsica únicament és econòmicament viable en el marc d'estructures estatals o supraestatals amb capacitat de fer polítiques econòmiques predistributives amb una fiscalitat adequada. No crec que les institucions autonòmiques illenques estiguin en condicions d'aproximar-se a quelcom que se sembli a una Renda Bàsica, ni tan sols de manera experimental com acaba d'anunciar el govern de Finlàndia.

Les primeres propostes  de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació van dirigides a promoure una llei del que han denominat “Renda Social Garantida” que, òbviament, serà un ajut econòmic condicionat a la situació de manca d’altres ingressos. Això no té res a veure amb la Renda Bàsica.  Serà, en el millor dels casos, una altra prestació econòmica de l’àmbit dels serveis socials.  

Som molt escèptic amb l’eficàcia de qualsevol política que no sigui la genuïna Renda Bàsica per a combatre la pobresa i reduir les desigualtats. Al llarg de la historia i arreu, les polítiques de rendes condicionades s’han manifestat bastant ineficaces i ineficients, en molts casos amb efectes perversos, i sempre limitades per la sostenibilitat o insostenibilitat econòmica. D’aquestes qüestions -i de com queden solucionades amb la Renda Bàsica- en parlaré en un proper article, però no em puc estar d’entretenir-me un poc amb un problema afegit que hi ha en el Regne d’Espanya:

Les prestacions de la Seguretat Social -que, a més de les pensions, fa algunes minses polítiques de rendes mínimes condicionades- són competència exclusiva de l’administració de l’Estat, mentre que les competències de Serveis Socials són de les comunitats autònomes. Aquest repartiment competencial (i de despesa i per a  computar el dèficit) feia que, fins fa poc temps, el debat sobre aquestes rendes condicionades a situacions de carència d’altres ingressos, fos gairebé exclusiu de cadascuna de les comunitats autònomes. Aquesta situació ha canviat amb la prolongació de la crisi que ha posat de manifest les abundants llacunes i insuficiències del sistema de protecció social espanyol en el seu conjunt.  Ara mateix, hi ha en el debat politicosocial dues propostes: una “Prestació d’Ingressos Mínims” o “Renda Mínima Garantida” que defensen els sindicats CCOO i UGT, i la més recent proposta del PSOE d’un “Ingrés Mínim Vital”. Ambdues propostes plantegen una nova prestació de la Seguretat Social, i per tant, pel conjunt de l’estat. En definitiva, als problemes històrics de les polítiques de rendes condicionades a situacions de pobresa abans esmentats, potser també s’hi afegirà una nova recentralització de les polítiques socials. A aquests assumptes també m’hi referiré en un altre article.

Acab, com he començat: Que han volgut dir els signants de l’ Acord de Governabilitat en referir-se a la creació d’una “Renda Bàsica progressiva”? Potser el compromís del Govern sigui molt menys ambiciós i es limiti a fer progressivament menys pobres els sempre pobres programes per a pobres. No és poca cosa, però no és el dret de ciutadania a gaudir d’una Renda Bàsica!


Publicat originalment a dBalears (27.07.2015)  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada