divendres, 24 de juliol de 2015

#VerkamiOna


El finançament col·lectiu de projectes impulsats per la societat és una pràctica de tota la vida. Jo, que sóc nét i fill de pescador, record vagament els maldecaps del meu padrí per assegurar la viabilitat econòmica de la confraria de pescadors de la qual, lògicament, n’era soci. Records d'infància a part, Pere Sales Vius i Juan Manuel Torres Velasco, en 2012 i amb motiu del centenari de l'entitat, van publicar el llibre “Historia de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença. Cent anys de vida marinera” (El Gall Editor), en el qual expliquen el seu origen i finançament col·lectiu, amb l'aportació significativa d'algun “il·lustre” mecenes.

Avui en dia, per com a conseqüència de la modernitat globalitzada, el finançament col·lectiu i al marge del sistema creditici s’anomena micromecenatge o crowdfunding. És a dir, si ara s'hagués d'emprendre la campanya de, posem per cas, la compra de la Trapa -que fa més de 30 anys va ser una campanya de participacions populars- segurament s'hauria articulat mitjançant una campanya de micromecenatge, o la campanya popular pel finançament de la construcció de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York hagués estat un crowdfunding.

Certament, no és només un canvi de denominació. La revolució tecnològica ha significat un gegantesc estirabot en aquest camp del micromecenatge o mecenatge popular que, segons els experts, és un moviment imparable, no només capaç de moure molts doblers, sinó de canviar gairebé tot, des de la producció cultural, la bancarització dels mitjans de comunicació, passant per l'activisme polític, fins a la mateixa banca convencional. No debades, un estudi encarregat pel Banc Mundial estima, fent uns càlculs moderats, que el crowdfunding mourà un mínim de 70.000 milions d'euros en 2025. Un altre exemple de la importància del que estem parlat és que, en un informe de 2013, el BBVA admet sense embuts que “El crowdfunding és una tecnologia disruptiva [tecnologia o innovació que condueix a la desaparició de productes i/o serveis] per a la indústria bancària que té el potencial de desplaçar als bancs com a font principal de finançament de persones i petites empreses.” En resum, el crowdfunding ha adquirit un volum molt important, i ha provocat el sorgiment d'un bon nombre de plataformes (més de 700 a tot el món), des del gegant mundial Kickstarter, passant per Ulule, que és la líder europea, o les més modestes i més implantades per aquestes contrades, com, per exemple, Verkami.

Doncs bé, l'Associació Ona Mediterrània, que gestiona la ràdio Ona Mediterrània juntament amb aquest diari digital, fa uns dies va llançar una campanya de micromecenatge que pretén recaptar doblers per a millorar els estudis i els equipaments de la ràdio. Com qui el gestiona és la plataforma Verkami, la campanya té l’etiqueta identificativa de #VerkamiOna. De ben segur tots els lectors i totes les lectores d’aquest article ja estaven assabentats i assabentades de l'existència d'aquesta iniciativa, però en aquests darrers dies de campanya convé que, a més d'estar informats, passem a ser participants. Ara mateix és un bon moment per fer l'aportació (aquí). Si no ho han fet fins ara per por de col·laborar en una campanya disruptiva de la gran banca, doncs, mirin, doble motiu per aportar uns euros.
Tanmateix no es preocupin, em tem que encara trigarem molt temps a desplaçar a base de micromecenatges a la gran banca, però tenir uns mitjans de comunicació consolidats, nostres, i lliures, perquè els amos som nosaltres i no els bancs, està a tocar.

Publicat originalment a dBalears (20-07-2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada