dimarts, 22 de desembre de 2015

L’economia submergida de l’exclusió

Evidentment, no convé generalitzar, però encara és menys convenient minimitzar el cas de la ‘màfia laboral’ que estava al capdavant de coneguts restaurants i bars de Palma. Vint-i-cinc bars i restaurants tancats per ordre judicial, devers 1.200 persones que al llarg del temps han estat explotades, un frau milionari a la Seguretat Social i a Hisenda, detencions policials i empresonament, indicis sòlids d’amenaces i agressions a moltes de les víctimes que, a més a més, són immigrants, no és una simple anècdota. Potser no arriba a la magnitud del cas del Grupo Playa Sol (GPS), la cadena hotelera eivissenca propietat de Fernando Ferre, però déu n’hi do!

En el cas que ens ocupa, hi ha una clamorosa fallada del sistema democràtic de control preventiu de la legalitat. No han funcionat, probablement per insuficiència de mitjans, ni les inspeccions sanitàries, ni les turístiques, ni, molt menys, les de Treball i Seguretat Social. Aquesta màfia d’explotació laboral qüestiona radicalment la suposada ‘modernitat’ d’un centre de Palma amb terrasses VIP, amb ‘souvenirs’ estandarditzats, i amb un comerç clonat de qualsevol altra ciutat, i ha palesat que el Pla de lluita contra l’explotació laboral, que es va executar aquest estiu, hauria de perdre el seu caràcter d’extraordinari i convertir-se en quelcom normal. D’aquesta manera, els creueristes i els turistes en general sabrien que visiten una ciutat en la qual opera un sistema d’Inspecció de Treball similar al d’altres ciutats de països europeus que, si més no, compleixen amb les ràtios que marca l’OIT d’un inspector/a de treball per cada 10.000 treballadors/es. No es tracta d’estigmatitzar cap estament empresarial. El que veritablement importa és que veïns i turistes tinguin la certesa que qui els serveix un tallat, un sopar o un gintònic no és una persona víctima del que l’ONG Anti-Slavery Internationaldenomina “esclavitud moderna”.

Una part del problema és que a la ciutat de Palma s’ha imposat entre molts polítics i comentaristes una moda idèntica a la que Owen Jones explica que es va imposar en la societat anglesa, consistent a lloar la desigualtat fins a l’extrem de glorificar els rics com a “creadors de riquesa i emprenedors, que han aconseguit l’èxit gràcies al seu propi esforç i talent”. Lluny d’aquesta nefasta moda, la sensatesa aconsella afrontar la complexitat de les relacions socials i assumir de debò que existeixen persones amb molt poder en l’àmbit de les relacions laborals i que uns altres són molt febles.

Diguem-ho sense embuts: Que pràctiques com les d’aquesta “màfia laboral” provoquin situacions de “competència deslleial”no és el fet substancial. Ho va ser en el passat, quan es produïa durant els anys de la bombolla amb l’economia submergida de l’abundància (el xaleterisme i algunes urbanitzacions són fenòmens força associats a aquests tipus d’economia), en l’actual fase de la crisi el que ha esdevingut substancial és l’economia submergia de l’exclusió dels febles. S’hauria, idò, de passar de la moda de lloar –per acció o omissió– la desigualtat a treballar a favor de la cohesió social. Palma –i les Illes Balears– hauria de ser una marca turística amb segell de “treball digne”. En aquesta direcció, el recentment firmat pacte per potenciar que el turisme generi a Barcelona ocupació de qualitat pot ser un exemple a seguir. Esperem que els actors polítics econòmics i socials estiguin a l’altura del repte!

Publicat originalment a Ara Balears (20-12-2015)


Nota:  En el text que vaig remetre a l'Ara Balears se'm van colar dues errates. Els paràgrafs en  negreta  reflecteixen exactament el que volia dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada