diumenge, 13 de desembre del 2015

Veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició

L’associació Unitat Cívica per la República (UCxR) de Balears va remetre, la setmana passada,  una carta als principals partits polítics de Balears que es presenten a les eleccions generals espanyoles del pròxim 20 de desembre. Aquesta a associació, que treballa per a restablir la legalitat de la Segona República i que lluita contra la impunitat dels crims del franquisme, no s’ha anat per les bardisses a l’hora de fer les seves peticions. Curt i ras demanen que els diputats i diputades, senadors i senadores que surtin elegits a les Illes Balears es comprometin fermament -i en públic- a defensar i treballar a les Corts Generals per a aconseguir: 1. L’anul·lació de la Llei d’Amnistia del 15 d’octubre de 1977. 2. L’anul·lació de totes sentències o actuacions dels tribunals franquistes des de juliol de 1936. 3. En matèria de reconeixement de les víctimes franquisme, el compliment estricte de la legislació internacional de Drets Humans, així com de les recomanacions dels relators de l'ONU i experts internacionals. 4. I en general, impulsar el reconeixement efectiu dels drets a la veritat, a la justícia, a la reparació i garanties de no repetició.

Em sembla de tota justícia aquestes demandes. No basta fer lleis que després s’incompleixen com ara la de “memòria històrica”. Cal concretar. No hi ha dret que  no puguem recordar a tants  batles republicans amb una sentència  sense la condemna formal d’un ignominiós tribunal feixista. Deixau-me singularitzar, a tall d’exemple, que per justícia i dignitat,  la ciutadania palmesana demòcrata de debò, no hauríem de consentir recordar al Batle Emili Darder sense que la sentència que el condemnà no sigui anul·lada. Una societat democràtica no pot consentir que s’hagin d’anar a Argentina a buscar la justícia que aquí se’ls nega. Un Estat que no es compromet radicalment amb el compliment dels drets humans és un estat indigne.


En definitiva, ha arribat l’hora de la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, és a dir, de “girar la truita” d’una vegada. Les víctimes del franquisme i els demòcrates de debò sabem que “des del primer moment, el règim va fer un esforç extraordinari per desenvolupar una política de memòria que, dit en poques paraules, va consistir en demonitzar primer, i fer desaparèixer després, la memòria democràtica, per tal de construir una nova memòria col·lectiva afí als seus postulats polítics” (Carme Molinero, 2004). Sembla mentida que, encara ara, no s’hagi fet la ruptura amb aquest passat tenebrós.

Publicat originalment  a dBalears (07-12- 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada