La setmana passada compartia amb
el lectors i les lectores de El Periscopi una primera anàlisi -gairebé d'urgència- de
les dades de l' estadística "Mercat de Treball i Pensions en les Fonts
Tributàries", referides a l'exercici fiscal 2015. Ho feia en un article
titulat “Hisenda fa els nombres de la pobresa
laboral i de les pobres pensions” en el qual ja advertia que, en ser
tan abundant la informació, cabien moltes anàlisis de les dades recentment
publicades per l'Agència Tributària.
Avui em referiré succintament a
les bretxes de gènere que palesen les referides dades tributàries.
En el primer gràfic es pot observar
que existeix bastant "igualtat" en el nombre d'homes i dones en
cadascun de conceptes subjectes a tributació: Del total de persones que
tributen salaris, el 52% són homes i el 48% dones. Pel que fa al col·lectiu que
tributen pensions, les dones, amb un 51%, predominen lleugerament Una possible
explicació d'això és el gran nombre de dones que cobren pensions de viduïtat.
Finalment, les declaracions a hisenda per ingressos provinents de prestacions
per desocupació mostren que hi ha una pràctica equiparació entre dones i homes.
Una altra cosa, molt diferent,
són les quantitats declarades, que es poden visualitzar al gràfic següent. Aquí sí que apareixen clarament
les bretxes de gènere, excepte en les prestacions per desocupació perquè en
elles operen mecanismes legals d'igualació. És a dir, existeix un topall màxim,
i el subsidi -que cobren cada vegada més persones en situació de desocupació
que han esgotat les prestacions contributives o no han accedit a elles- és
igual per a tothom.
Els punts més importants a observar
són, per una banda, que la bretxa
salarial és de 4.068 euros de mitjana anual. És a dir, si ens atenim a les
dades de l'Agència Tributària, les dones
illenques van tenir en 2015 una retribució salarial mitjana anual un 21,3%
inferior a la dels homes. I, d'altra banda la bretxa en en el cas de les pensions és encara major i arriba a
gairebé el trenta per cent (exactament el 28,7%).
Aquesta és una foto del nostre
mercat laboral que no es pot menystenir. Alguna cosa s'ha de fer. Potser no
seria mala idea seguir l'exemple
d'Alemanya que ha anunciat que exigirà a les grans empreses que publiquin les
seves dades de bretxa salarial entre homes i dones. De ben segur seria una
pràctica exemplaritzant però, donada l'hegemonia de la petita i mitja empresa
en el teixit empresarial balear, seria, en qualsevol cas, insuficient. Pot ser
que la seva combinació amb la revitalitzada labor de la Inspecció de Treball i
Seguretat Social a les Illes Balears, el reforç de la negociació col·lectiva
(amb la derogació de la Reforma Laboral del PP), la promoció dels Plans
d'Igualtat, i de la realització d'Auditories Laborals amb perspectiva de
gènere, siguin part de la solució.
Tanmateix, no es pot seguir
tolerant calladament i de braços plegats aquesta situació. Cal passar a
l'acció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada