dilluns, 19 de desembre de 2016

El luxe de ser mileurista a les Illes Balears



Malauradament, algunes dades de la situació dels mercats laborals i de l’àmbit social, com ara les que proporciona l’Agència Tributària, passen massa desapercebudes per a l’opinió publica. És veritablement sorprenent, però no record cap responsable polític valorant els resultats de l’Estadística mercat de treball i pensions en les fonts tributàries, que es publica una vegada a l’any (la corresponent a l’any fiscal 2015 es va fer pública el proppassat dia 23 de novembre de 2016) i que és bàsica per conèixer els tarannàs d’aquests àmbits laborals i socials. Aquesta estadística és d’una solidesa inqüestionable, ja que es tracta d’una recerca de caràcter censal basada, d’una banda, en la Relació de perceptors de salaris, mitjançant la Declaració anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del treball (Model 190); i de l’altra, en les pensions i prestacions per desocupació. És a dir, és una fotografia d’alta resolució de, si més no, el nombre de persones assalariades i dels salaris que es cobren a l’economia formal que passa comtes amb Hisenda.


En aquest sentit, paga la pena observar el gràfic 1, on es fa palès que el salari mitjà de les persones assalariades manté la tendència a la baixa que s’inicia el 2009 –any en què es començaren a notar amb força els efectes de la crisi– i que el 2012, que és l’any que entra en vigor la reforma laboral de Rajoy, es produeix un fort daltabaix de gairebé el 3% en relació amb l’any anterior. Sigui com sigui, l’any passat el salari mitjà era un 3,4% inferior al de 2009.



No obstant això, el que s’ha de tenir en compte és que el nombre de persones assalariades amb retribucions baixes declarades a Hisenda és molt important: d’aquesta manera, l’any 2015 un total de 149.901 persones (el 31,6% del total) tingueren salaris anuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (9.080,40€). Aquesta és la magnitud del col·lectiu de treballadors i treballadores pobres illencs, o, dit d’una altra manera, de la gent que té una ocupació formal però continua estant en risc de pobresa o d’exclusió social. Al gràfic 2 podem observar l’evolució, des de l’any 2009, del nombre de persones en situació de pobresa laboral.



I tanmateix, el punt més preocupant és el pes important de la pobresa laboral extrema: l’any passat un total 79.362 persones assalariades (el 16,7% del total) no superaren una retribució salarial anual equivalent a la meitat del Salari Mínim Interprofessional, és a dir, de 4.540,20€. Val a dir que abans de 2009, el percentatge de treballadors i treballadores extremadament pobres no arribava al 13%.

A tall d’assaig de conclusions: 1. El model de creixement illenc és basa, estructuralment, en unes baixes retribucions salarials formals. S’ha de tenir en compte (vegeu gràfic 1) que, fins i tot abans dels estralls de la crisi, el salari mitja illenc tot just era el doble del salari mínim. 2. En un país com les Illes Balears, amb temporades turístiques de luxe i, sembla que amb una aposta pública i privada pel turisme de luxe, ser mileurista ha esdevingut, per a una part important de la ciutadania, un veritable luxe.

Publicat originalment a l’Ara Balears ( 17-XII-2016) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada