L'establishment neoliberal
encaixa molt malament qualsevol derrota democràtica. Per això tem tant a
democratitzar la democràcia representativa.
El cas del recent referèndum a
Itàlia ens ha proporcionat un bon exemple. El derrotat Renzi va declarar:
"No tenia idea que m'odiaven tant". Sempre treuen a relluir l'odi i,
sense despentinar-se, ho atribueixen a "els populismes". Que en el
cas italià Renzi insinuï, a tall d'exemple, que el gran sindicat italià CGIL és
un factor d'odi, o que és pejorativament populista, és un disbarat.
Què li passa a l'establishment?
L'analista de qüestions internacionals Mariano Aguirre fa algun temps ens
oferia una molt encertada explicació:
"... ni una sola de les decisions vinculades amb "l'austeritat" que adopten els alts càrrecs polítics, econòmics i financers els afecta personalment o al seu entorn immediat. Com no les sofreixen, les mesures "anticrisi" són un espectacle llunyà que coneixen a través de les macro xifres, els mitjans periodístics, quan reben alguna pregunta incòmoda al Parlament, o en aquests breus moments en què els increpen quan surten d'un edifici o de la seva casa i caminen set passes fins al cotxe amb xofer. Si la protesta puja de to, es prenen mesures repressives..."
Més clar, l'aigua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada