dilluns, 19 de desembre de 2016

Més estratègia industrial i menys capelletes público-privada!


Just després d'enviar la meva anterior col·laboració a dBalears, vaig llegir això: "Revuelo en la Universitat por los 60 mil euros que el Govern pagará a la Fundació Impulsa de Toni Riera, a cambio de un plan industrial. Liberalismo con fondos públicos, un convenio del conseller Iago Negueruela en contra de las relaciones manifiestamente mejorables de su director general y profesor universitario Llorenç Pou con el catedrático Riera. Cumplen instrucciones de Francina Armengol para apaciguar a la Caeb. Mientras tanto, Podemos se entretiene arreándole al empresario Daniel Bachiller" (Matías Vallés. Diario de Mallorca. 4-XII-16).

És un assumpte que s'ha d'aclarir. El debat sobre el futur de la indústria illenca -si és que no arribem tard, i ja no en té de futur- és massa transcendent perquè es barregi amb assumptes que aparentment tenen a veure amb el finançament d'instruments que pretenen imposar-nos la seva única veritat sobre què és i què no és la competitivitat. És clar que s'ha d'aclarir. Per a casos com aquest hi ha una Conselleria de Transparència, no?

Si la informació de Matías Vallés és certa, la cosa és seriosa. El futur de la nostra indústria hauria de ser el gran debat polític, econòmic i social d'aquesta legislatura, i no el reiterat debat de com hem de seguir creixent en turisme. Per exemple: Sens dubte, seria millor deixar de gastar recursos públics en promoció turística i invertir, el que ens estalviem, en promoció industrial.

Probablement, més que un Pla d'Indústria, el que és urgent és una estratègia duradora en el temps de polítiques industrials per a les Illes Balears. Val a dir que una estratègia d'aquest tipus requereix parlar de moltes coses. Se m'ocorre que, almenys, cal abordar temes com ara: la política energètica (i acabar amb el carbó com a font d'energia); la d'internacionalització i el comerç exterior; les infraestructures logístiques i de transport; avançar cap a una certa sobirania alimentaria; l'R+D+i i el desenvolupament tecnològic i digital; una política de formació i ocupació que incorpori la perspectiva i la problemàtica de la digitalització i la robòtica; i la fiscalitat. Gairebé res! Per tant, en aquestes contrades necessitem més estratègia industrial (el més consensuada possible), i menys capelletes público-privades que ens facin plans industrials.

En definitiva, el tan citat "canvi de model de creixement" vol dir, entre altres coses, menys turisme i més indústria. Mala peça en el teler si en l'abordatge d'aquest repte, des del Govern de les Illes Balears, es dóna una posició i privilegia a algú. Per molt que aquest algú es presenti revestit de tecnicisme. En aquest cas, com en altres, el que és intel·ligent és desconfiar de, en paraules de Rossana Rossanda, la neutralitat social de la tècnica.


Publicat a dBalears (12-XII-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada