divendres, 30 de desembre de 2016

Per acabar 2016: Elogi a la radicalitat

Tot l'any m'acompanya un quadern on anot idees, cites, i cabòries diverses. En arribar aquestes dates de finalització d'any, el canvio, i algunes anotacions del que ja està prou desgastat, i que no he utilitzat durant l'any que s'acaba, les transcric a un quadern nou de trinca.
En acabar-se 2016 ha resultat que he hagut de reescriure bastants cites que havia agrupat en unes pàgines dedicades a "ser radical". He decidit ordenar-les una mica i compartir-les amb les lectores i els lectors de dBalears:
La primera anotació l'arrosseg des de 2014, i és un paràgraf d'un article de Xavier Antich publicat a La Vanguardia. És un article al qual he acudit en moltes ocasions en aquests anys. L'anotació del meu quadern és el final del text titulat "La voracitat dels carronyaires". Diu així: "Perquè aquesta desigualtat, ara ja insostenible, és fruit d'una cobdícia insaciable i d'una corrupció omnipresent i sistèmica, la màscara econòmica i social d'un egoisme letal, voraç i carronyaire. Denunciar-lo i enfrontar-s'hi no és ingenuïtat, ni bonisme, ni superioritat moral, ni radicalisme, sinó, a hores d'ara, una necessitat: és oposar-se a la deriva letal del sistema econòmic contemporani. És acomplir allò que Emmanuel Lévinas, el filòsof més important del segle XX a judici de Bauman, considerava l'exercici propi de la raó: 'preveure i guanyar per tots els mitjans la guerra'. Perquè això, i ara no hi ha dubtes, és una guerra. La guerra".
A aquest inoblidable text li segueix una breu anotació d'una consideració sobre la corrupció del capitalisme. Segons Guy Standing una de les causes és que "els rendistes prosperen i treballar no compensa". Una anotació al marge diu: Això de "treballar no compensa" cal lligar-ho amb la problemàtica de la precarietat laboral extrema que provoca la pobresa laboral.
Tot seguit, tinc anotades unes paraules que Dario Fo escriví poc abans de deixar-nos: "El moderat és fort amb els febles i feble amb els forts". Una idea, la de Fo, extraordinàriament precisa que, potser, cal completar-la amb una altra de l'escriptor italià, Marco d'Eramo, en dir que "és curiós que, en política, el terme 'moderat' hagi adquirit una connotació positiva, mentre que resulta negatiu en altres àmbits de la vida, sobretot en forma adverbial: si una persona és moderadament intel·ligent, no volem dir que és un geni".
No puc obviar que l'any que acaba ha estat el de l'assassinat de Berta Cáceres de qui he traspassat al quadern de 2017 les següents paraules: "Despertemos, humanidad: ya no hay tiempo. Nuestras conciencias serán sacudidas por el hecho de sólo estar contemplando la autodestrucción basada en la depredación capitalista, racista y patriarcal...". Radical Berta Cáceres? Potser si ho era en el sentit que Karl Marx a la "Contribució a la crítica de la filosofia del dret de Hegel" considera quan afirma que: "Una revolució radical només pot ser una revolució de necessitats radicals".
Segur que, des del radicalisme democràtic, hi ha motius per desesperar-se, i, no obstant això, cal perseverar, i, amb Pere Casaldàliga, aixecar-se cada matí tenint ben present que "És tard, però és tot el temps que tenim a mà per fer futur".
Les últimes paraules que tenia anotades a les pàgines del quadern que m'ha acompanyat durant tot 2016 són aquestes: "El mandat de la Bíblia a l'Evangeli segons Sant Joan afirma Al principi existia la Paraula i Déu era la Paraula. A mi sempre m'ha agradat més el Faust de Goethe: Al principi va ser l'Acció." Definitivament sóc un radical que està d'acord amb aquesta reflexió de Xavi Domènech. Tinguin, idò, per segur que val la pena seguir en acció, en la batalla democràtica per un món i unes Illes Balears amb més justícia social i ambiental.
En qualsevol cas, no s'oblidin de ser feliços -a ser possible radicalment feliços- durant el 2017 i els anys vinents!
Publicat originalment a  dBalears (26-XII-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada