Un Nadal amb el Sàhara Occidental i amb Palestina

Publicat originalment a dBalears (22-12-2024)

No tinc dades fiables sobre consum a les Balears, i, tanmateix, no en calen de dades per afirmar que vivim una de les èpoques de l’any més consumistes. Consumisme compulsiu, buit, sense conhort, en això han esdevingut les festes de Nadal. De tota casta d’administracions, entitats, i empreses hi ha per terra, mar, i aire, impulsos per incentivar un consum desbocat. Encara no tinc dades de la generació de residus i d’emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a conseqüència de la disbauxa consumista nadalenca. Ara bé, els contenidors de fems de Palma -almanco els del barri a on visc-, fa dies que van plens de residus de cartó, d’embalatges de productes del comerç electrònic que, com és obvi, no han arribat a casa nostra en un vaixell de vela mediterrània. L’escreix de l’aviació és aberrant. AENA fa caixa!

Tot plegat, és força penós. Ho és tant que fa ganes de plorar! Una plorera que ja va deixar descrita Joan Salvat-Papasseit en el seu poema “Nadal” (1921) que acaba així: “Demà posats a taula oblidarem els pobres / -i tan pobres com som- / Jesús ja serà nat / Ens mirarà un moment a l'hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar”. Idò, això!

Ara bé, hi ha altres maneres possibles de celebrar Nadal: Es pot posar com a fita important de les commemoracions nadalenques participar a la concentració i encesa d'espelmes en suport al poble sahrauí que, un any més -i ja en són devers vint-i-cinc-, convoca l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB). La convocatòria, com és tradicional, és el vespre del dia de Nadal a la palmesana plaça de Cort a partir de les 20 h. Una convocatòria que té un caràcter humanitari (les necessitats als campaments de persones sahrauís refugiades són aclaparadores), però s’encenen espelmes que, no s’oblidi, és una pràctica associada a la reivindicació dels drets humans. La causa sahrauí va precisament d'això, d’aplicació de la Carta Universal dels Drets Humans, és a dir, no a les tortures, empresonaments i desaparicions en el territoris sahrauís ocupats il·legalment pel Marroc, aplicació ja del dret a l’autodeterminació, el dret a ser políticament un poble, i, per tant, dret a veure culminat el procés inconclús de descolonització amb la independència.

Es pot celebrar Nadal -o si voleu les festes del solstici d’hivern- amb menys celebració hedonista capitalista mentre continuem observant, com qui sent ploure, l’execució del genocidi palestí. El d’enguany és un Nadal en què la paraula “pau” té un sentit gens retòric. Pau vol dir STOP GENOCIDI A PALESTINA, ATURAR ELS  PEUS A NETANYAHU I AL SIONISME, ALTO EL FOC A LA GUERRA QUE CONFRONTA L’OTAN I RÚSSIA A UCRAÏNA!

La celebració d’un Nadal amb el Sàhara Occidental,  amb Palestina, i amb la pau de debò,  pot amarar-se amb una altra manera de consumir. Fer-ho amb seny i moderació, al mercat local, i, a ser possible, al Mercat Social i Solidari. En fi, és possible viure un Nadal amb menys consum vacu, amb més vida, conseqüència de més consum cultural, i, sobretot, amb més solidaritat internacional i més compromís amb els grans problemes de la humanitat.