divendres, 14 de novembre de 2014

Desprotecció vs. resiliència econòmica i social


S'ha parlat i escrit molt de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), la qual cosa em sembla lògica donat que són unes dades que fan referència als mesos (juliol, agost i setembre) de plena temporada turística. Gairebé arreu d´Espanya, aquest és un període en el qual augmenta la població activa (fonamentalment, encara que no exclusivament, perquè en haver-hi més possibilitats de trobar feina en els sectors del turisme, creix el nombre de persones que cerquen una ocupació, encara que sigui temporal i precària). També són mesos en els que baixa la població inactiva, per exemple, entre el col·lectiu de les persones que ho són perquè estudien. En el cas de Balears aquestes constants s´accentuen en coherència amb una economia extraordinàriament especialitzada en el turisme de sol i platja. En poques paraules: aquest trimestre és el súmmum de la capacitat econòmica illenca i per això és tan important analitzar totes les variables del mercat laboral en els mesos centrals de l´estiu. A la Fundació Gadeso hem fet la nostra anàlisi i la principal conclusió es pot resumir en la següent frase: "L´ocupació estiuenca de 2014: una flor que, en cohesió social, no ha fet estiu". No debades aquest és el títol del número 41 de Temes socioeconòmics (disponible a www.gadeso.org ).

No perdré massa temps en explicar que una estimació de 101.000 persones aturades en ple estiu és una de les més importants debilitats del nostre model econòmic. Alguna cosa no acaba de funcionar bé si en el millor trimestre de l´any tenim una taxa total d´atur del 15,94%, i una del juvenil del 38,85%! Aquesta taxa d´atur de les persones de menys de 25 anys „que registra un estirabot anual de més d´un 6%„ és, a parer meu, una de les dades més significatives i preocupants de l´EPA del tercer trimestre de 2014. Tampoc insistiré en les dades que confirmen la pèrdua de la capacitat inclusiva del mercat laboral illenc perquè, com molt bé ha explicat en aquestes mateixes pàgines el professor d´Economia del treball de la UIB Llorenç Pou: "Les dades objectives de l´EPA mostren que malgrat hi ha més gent treballant, ho fan en un menor nombre d´hores i amb major precarietat i explotació laboral" (Diario de Mallorca 28-10-2014).

I tanmateix, en allò que vull posar l´accent és en una informació que incorpora el Temes socioeconòmics Gadeso que coment, però de la que en general se´n parla massa poc: la manca de protecció de la desocupació en què es troba una gran part de la població en atur: la taxa total de protecció (el percentatge estimat de persones aturades que cobren alguna prestació) a Balears és del 19,5% i en un any ha baixat un 6,7%. El col·lectiu més afectat per aquesta baixada de la protecció és el de la població aturada major de 45 anys. Tot i que mantenen una taxa de protecció superior a la de la població aturada en el seu conjunt, amb un 27,8%, les retallades realitzades al subsidi per a majors de 45 anys han fet estralls i la taxa de protecció d´aquest col·lectiu baixa un 15,8%.

Aquesta és la informació que consider més rellevant de la darrera EPA per dues raons: per una banda, ens mostra un horitzó de major descohesió social i, per un altre costat, no millora el funcionament inclusiu del mercat laboral. En aquest sentit pot ser interessant recordar que l´informe sobre desenvolupament humà 2014 (PNUD-ONU) afirma que "la prestació per desocupació millora el funcionament dels mercats laborals en fer possible que les persones aturades triïn els treballs que millor s´ajustin a les seves aptituds i experiència en comptes de forçar-los a acceptar el primer treball que aparegui."
Tot plegat, em sembla mentida que aquesta progressiva desprotecció de la població aturada no tingui una major atenció, si més no perquè, com afirma el document de l´ ONU abans esmentat: "Una bona protecció social universal no solament millora la resiliència individual, sinó que també pot reforçar la resiliència de l’economia en el seu conjunt".

Publicat originalment a Diario de Malloprca ( 14-XI-2014)

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Segells  xinesos. Museu de Xangai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada