dilluns, 17 de novembre de 2014

Diari d’un candidat testimonial (i VII) Malgrat el desassossec...


Per motius que no vénen a cas, ara m’adon que en obrir el meu compte de Twitter (@borrasensenyat) em vaig presentar dient: “M’agrada conèixer món, però no viuria en un altre lloc que no fos Mallorca. El meu esquerranisme no és un “pecat de joventut”. Va ser una improvisació encertada. Avui m’agradaria ser a un altre lloc. A una estimada ciutat pròxima però molt diferent de Palma. M’agradaria ser a Lisboa i conèixer algun altre  lloc  de "l'altra banda del tajo"  i assaborir els “Dias do desassossego”.

Malauradament la manca d'assossec, de calma, quietud, tranquil·litat... de l'endemà de conèixer els resultats de les primàries de MÉS per Mallorca i de MÉS per Palma, té a veure amb la lectura de la premsa d’avui. Aquesta malaltissa patològica del personalisme pot ser letal per a el  projecte. Una de les gràcies de MÉS per Mallorca és la capacitat de mestissatge de cultures ideològiques, i de fer confluir procedències polítiques diferents. En definitiva, MÉS, agradi o no, ja no és una coalició de partits i algunes persones independents. És un instrument polític que vola sol i que solament està “al servei d’aquest poble”.

Causa desassossec pensar que aquests infantilismes malaltissos puguin restar un gram de l'impuls al canvi que han significat aquestes primàries obertes. Vull pensar que a MÉS per Mallorca no hi sobra ningú, ans al contrari. Vull pensar, però, que hi sobren algunes formes i actituds.

Pel que fa als resultats d’aquest candidat testimonial, només dir una cosa: Mil gràcies, m’honora estar a la papereta que convertirà a Antoni Noguera en batle de Palma.

Tenia pensat acabar el “Diari d’un candidat testimonial” afirmant que ja és ben hora de tornar a les sendes que marcà Emili Darder. Malgrat el desassossec que em provoquen les pixades fora de test d’alguns, no m’estaré de dir-ho de la millor manera possible. Amb paraules de Kavafis en adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba:

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada