dimarts, 30 de desembre de 2014

Comerç electrònic a l’alça, treball a la baixa

Acabat de publicar el número 44 de Temes Socioeconòmics Gadeso -el quart de la sèrie dedicada a observar l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les Illes Balears-, es coneixia una enquesta realitzada a 27 països, entre ells Espanya, per l’empresa de programari informàtic Kaspersky. Els resultats són prou significatius: el 30% de les companyies amb més de 100 empleats -un 35% en el cas de les que en tenen més de 5.000- consideren una de les seves prioritats màximes tenir una estratègia de tecnologies de la informació, mentre que en el cas de les micro pimes aquest percentatge es redueix al 19%. És a dir, a major potència empresarial, major aprofitament de les TIC.

En aquest sentit, paga la pena anotar que a la publicació digital de la Fundació Gadeso titulada “Modesta utilització d’Internet per a les compres domèstiques” (disponible a www.gadeso.org) se suggereix la necessitat de reflexionar sobre els efectes, de les TIC en general i del començ electrònic en particular, en el mercat laboral, perquè, entre altres coses, aquesta pràctica comercial combina la massiva utilització de TIC en l’activitat econòmica amb la tendència a la concentració en grans corporacions empresarials. Per reforçar aquest suggeriment, es cita com molt significativa la notícia referida a Amazon als EUA. El titular afirmava: “L’empleat contra una tropa de 15.000 robots”. En el cos de la notícia, s’especifica que la multinacional de comerç electrònic ha automatitzat els magatzems i evidencia el futur incert dels treballadors no qualificats als EUA i, alhora, s’informa que les vendes d’Amazon pugen un 20% i la plantilla només un 14%”.

Però, potser he avançat massa sense comentar una qüestió fonamental: al Temes Socioeconòmics que coment es fa un tast a la voluminosa informació que ens ofereix l’Enquesta sobre equipament i ús de les TIC a les llars que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicada el 2 de setembre de 2014. Les dades més rellevants són les següents: 1.- En el període 2010-2014 el nombre de persones de 16 a 74 anys que a Balears han comprat per Internet productes per a usos domèstics i/o particulars ha crescut un 42%. 2.-L’any 2014 el nombre de compradors i compradores per Internet és de 387.826, el 45,5% del total de població illenca de 16 a 74 anys. 3.- El percentatge més gros de gent que compra per Internet fa compres relacionades amb l’oci: El 53% per adquirir serveis per a viatges, el 48,4% productes d’allotjament de vacances o el 32,2% entrades per a espectacles. El menor percentatge (1,7%) fa compres de medicaments. 4.- Un 67,1% de les persones que compren per Internet programes d’ordinador i actualitzacions, en alguna ocasió els descarrega, en comptes de rebre’ls físicament. 5.- La forma de pagament majoritària (56%) en aquest tipus de comerç és la targeta de crèdit o dèbit. I 6.- Només el 42% del total de la població d'entre 16 i 74 anys disposa de DNI electrònic.

En el capítol de conclusions, s’insisteix en la necessitat de treballar per evitar qualsevol agreujament de la bretxa digital en els àmbits social, generacional, de gènere, laboral, de consum i de participació política. Pel que fa al comerç electrònic, el fet que els productes més comprats per Internet siguin béns que no són de primera necessitat potser ens està indicant que la bretxa digital de consum és ja una realitat. En la meva opinió, és una hipòtesi que cal correlacionar amb les principals carències materials de bona part de la ciutadania de les Illes Balears i que, entre altres, posà de manifest l’informe de FOESSA presentat recentment per Càritas. Hi ha una altra conclusió que em sembla molt de sentit comú i que encoratja a observar els efectes que sobre el comerç illenc, més o menys tradicional, té el Comerç Electrònic. Això -i el debat sobre la utilització del territori i l’espai urbà per a fins comercials- em sembla més interessant que debats bastant inútils pel futur, com ara, el dels horaris o els formats comercials, mentre la població compra, cada pic més, des del seu dispositiu TIC a qualsevol hora i el dia que sigui.

Tanmateix, particularment el que més m’inquieta és com “l’economia de l’acceleració del desenvolupament tecnològic” en el sector del comerç accelera la desaparició de llocs de treball. Sense cap reticència a les TIC i sent un entusiasta del progrés de la humanitat, reclam parar atenció als problemes de cohesió social associada, entre d’altres, al fenomen de la computació del treball. A l'hora de reflexionar sobre els grans problemes que afecten la humanitat del segle XXI és molt convenient retornar als clàssics. Aristòtil ja digué que “... si d'igual manera, la llançadora teixís i la pua toqués la lira sense una mà que les guiés, els caps no necessitarien subordinats”. Ara hom podria advertir que les maquinàries computeritzades i els robots no aniran a comprar.


Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Museu de Xangai. Aquí l’explicació: 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada