El títol no
és un caprici. Tot el contrari. Si hom observa la recent explotació de
l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) que ha realitzat l'IBESTAT, és una
pregunta molt escaient. Val a dir que l'Institut d'Estadística de Balears, a
més d'actualitzar les dades, ha introduït importants canvis metodològics: per
una banda, s'han incorporat les noves xifres de població del cens de l'any 2011
i, per l'altre, s'ha adoptat una nova metodologia que combina la informació
recollida mitjançant enquesta personal amb la informació procedent de fitxers
administratius, millorant així la fiabilitat de les dades obtingudes en relació
als ingressos de les llars, o "rendes mitjanes". Tenim, idò, una nova
fotografia oficial de les carències materials de la població illenca i dels
percentatges de la que està en risc de pobresa o exclusió social, que, en el
número 43 de Temes socioeconòmics Gadeso(disponible aquí), hem sintetitzat amb el
següent títol: "Noves dades, mateix empobriment".
Però, quines
són aquestes dades? Donat que l'explotació, que, per a Balears, ha fet
l'IBESTAT, és d'una considerable complexitat i inclou un gran volum
d'informació, una primera tria podria ser la següent: 1.- En el quinquenni
2008-2012, la renda mitjana individual ha baixat un 12,1% i la de les llars un
14,2 %. 2.- La quantitat d'ingressos a partir de la qual es calcula el llindar
de risc de pobresa ha baixat un 11,5% entre 2009 i 2013 i, malgrat aquest
enduriment de les condicions per considerar-se inclòs en aquesta situació, la
taxa de risc pobresa es situà en 2013 en un 19,8% (en 2009 era del 18,5%). 3.-
L'indicador que millor copsa la situació de risc de pobresa és la taxa AROPE (que,
seguint els criteris de l'oficina d'estadística de la UE Eurostat, incorpora
altres factors de carència material, a més d'ingressos que no superin el
llindar de pobresa). Aquesta taxa es situà en 2013 en el 27,8% (un 3,1% més que
en 2009). 4.- Hi ha una dada que, a parer meu, és reveladora: el creixement de
la diferència entre la taxa de pobresa i la taxa AROPE s'ha disparat a favor de
la segona en els darrers quatre anys, coincidint amb l'estirabot del nombre de
treballadors i treballadores pobres. Aquesta diferència s'ha situat en un 8%
l'any 2013.
Ja n'hi
hauria prou per justificar el títol d'aquest article, però n'hi ha més: per una
banda, el percentatge de persones que no tenen capacitat per fer front a
despeses imprevistes s'ha enfilat en 2013 fins a un 42,9%. Per un altre costat,
un 33,5% de persones illenques arribà a fi de mes amb dificultats, mentre que
un 11,5% no té dificultats per acabar el mes; en el sexenni 2008-2013, les
primeres han augmentat un 5,3% i les segones han baixat un 1,3%. I, finalment,
uns quants exemples sobre carències materials: el percentatge de persones que
no poden menjar carn, pollastre o peix, almenys cada dos dies, assolí un valor
màxim del 7,5% en 2012 i, encara ara, entorn del 4% segueixen en aquesta
situació. Poca broma amb aquesta situació de carència nutritiva, que cobra
especial importància per la seva associació amb la problemàtica de la
malnutrició infantil! El segon exemple té a veure amb l'anomenada "pobresa
energètica" i ens palesa que en el darrer quinquenni els percentatges de
persones que no podien mantenir l'habitatge en una temperatura adequada ha
oscil·lat entre el 16,8% de 2011 i el 5,7% de 2010. La darrera informació
(2013) situa aquest percentatge en un preocupant 10,7%. Un tercer exemple és el
que ens mostra la punta de l'iceberg del drama dels desnonaments: en 2013 s'ha
registrat el percentatge més elevat (18,8%) des de 2009 de persones amb
dificultats per fer els pagaments de despeses relacionats amb l'habitatge
principal amb puntualitat. El darrer exemple que vull comentar és un que em
sembla prou il·lustratiu: en unes illes, pot ser excessivament turístiques, el
48% de la població no podia, en 2013, permetre's tenir ni tan sols una setmana
de vacances a l'any. És a dir, cada cop ens semblam més a aquestes destinacions
turístiques empobrides que reben turistes a balquena mentre per a la majoria de
la població local això de les vacances és un luxe inabastable.
Al número de
'Temes socioeconòmics Gadeso que coment es fan algunes propostes per revertir
aquesta situació, com ara la de retornar al mercat laboral la seva capacitat de
ser subministrador de renda suficient per frenar l'augment de la pobresa
laboral, o que el "pacte per a la inclusió", signat el proppassat 14
d'octubre per totes les forces polítiques parlamentàries i l'EAPN-Illes Balears
(xarxa per a la inclusió social) en el marc del Parlament balear, sigui alguna
cosa més que una simple declaració d'intencions. Però em permetran acabar dient
que, per canviar aquest horitzó de descohesió, calen canvis estructurals i en
profunditat. En aquest sentit paga la pena recordar que "lo que
legitima el capitalismo no es la eficiencia de los mercados o los beneficios de
las empresas. Su núcleo moral legitimador es su capacidad para lograr la mejora
continua del bienestar y las oportunidades de la gente". Paraules
d'una persona radical? Idò no, són d'un professor tan moderat com Antón Costas.
Seria desitjable que es prenguessin en consideració
Publicat originalment a Diario de
Mallorca (11-XII-2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada