dilluns, 29 de desembre de 2014

El neoautoritarisme que en 2015 es pot acabar

L'acord més rellevant del Consell de Ministres celebrat el dia de Sant Esteve de 2014, és una magnífica demostració del que volen dir quan parlen de sortida de la crisi: El Salari Mínim Interprofessional s'apuja 3,22 euros mensuals a partir de l'1 de gener de 2015. És a dir, han aprovat una pujada del 0,5% que situen el nou SMI en 21,62 euros diaris o 648,52 euros mensuals. El Govern de Rajoy acomiada l'any amb una aposta explicita a favor de la pobresa laboral.

Tanmateix la decisió vol dir que efectivament hi ha un canvi de tendència: Durant aquesta legislatura de majoria absolutíssima i absolutista del PP, s'ha esmerçat la modesta tendència a apropar el SMI espanyol a l'objectiu de situar-lo entorn del 60% del salari mitjà net que estableix la Carta Social Europea. És ben palesa la desconstrucció del model europeu que -tot i amb conflicte- avançava envers una conjuminació de competitivitat, productivitat, inclusivitat, cohesió social i ascensos socials ascendent. La crisi ha estat la gran oportunitat per imposar un model de dualització social. S'ha desplegat amb tota la seva plenitud l'anomenada economia de les desigualtats.

Amb aquesta decisió sobre el SMI i els Pressupostos General de l'Estat de 2015, hom pot fer un primer balanç dels quatre anys de Govern de Mariano Rajoy pel que fa a les rendes dels no rics: Per una banda el SMI haurà apujat un 1,1% en els quatre anys de legislatura i, per l'altra banda, les partides pressupostàries destinades a prestacions de desocupació i a serveis socials i promoció social hauran baixat un -1,9% i un -0,1% respectivament. Les necessitats de les persones més febles han crescut però els recursos públics s'han encongit.

En aquests quatre anys de Rajoy, els col·lectius especialment empobrits per les polítiques d'austeritat compulsiva hauran estat els més oblidats (i estigmatitzats) per les polítiques del PP. Altres col·lectius, com ara els i les pensionistes, hauran tingut, amb un augment de 2,4 punts percentuals de despesa pública, un tracte més misericordiós. Hi ha nínxols electorals que, digui el que digui “el mercat”, no s'abandonen!

En qualsevol cas, en aquest darrer article de 2014, no em puc estar de  desitjar-vos un any nou ple de salut i venturós. Un any en què el que -tampoc m'estaré de dir-ho- desitj s'acabi el neoautoritarisme en el que vivim, fa no fa, des de maig de 2010. Una nova modalitat d'autoritarisme consistent en negar qualsevol possibilitat de modificar l'estatu quo en democràcia. Un neoautoritarisme que és possible que l'any 2015 s'acabi. És clar que es pot!

Publicat originalment a www.elperiscopi.com

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Cal·ligrafia i segells xinesos. Museu de Xangai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada