dimarts, 16 de desembre de 2014

Retorna la centralitat del treball?

Em sembla que el debat polític democràtic està bastant desenfocat. Millor dit, està excessivament enfocat en els assumptes formals de la democràcia. No dic que no sigui un assumpte important però, sincerament, tinc la impressió que això de la corrupció estructural, de la consagració i momificació d'una Constitució que hauria de ser tan dinàmica o més que la societat, de la “recuperació econòmica” mentrestant no s’ha revertit el procés d’empobriment de la majoria de la ciutadania..., pertany a l'àmbit de la prepolítica. El centre del debat hauria de ser un altre. A tall d’exemple: Seguim dotant d'impuls igualitari a la democràcia? I en aquest sentit, què fem amb el denominat Estat del Benestar basat sobre una situació econòmica en la qual era possible la plena ocupació, almenys per a un dels sustentadors de cada llar. I a més: Ara que coneixem millor que mai els límits físics del planeta, podem seguir creixent indefinidament?


Desgraciadament, la crisi ecològica -la falta de democràcia que provoca la falta d'equitat ecològica- segueix sense ser protagonista rellevant en el nostre entorn més immediat. Però afortunadament, sembla que el treball (el vell conflicte capital-treball) recobra protagonisme. I ho recobra malgrat l’ocultisme de la centralitat política institucional. Una cosa és centrar l'atenció en conceptes (i valors numèrics) macroeconòmics com ara els de productivitat, competitivitat, flexibilitat, d'ocupació, etc., i una altra és parlar del treball (depenent i/o assalariat) com a subjecte vertebrador de la societat democràtica. En democràcia no val tenir drets democràtics a temps parcial, que és el que passa amb el desmuntatge del dret del treball. La ciutadania deixa de ser titular de drets durant la jornada laboral!


La vaga general del divendres passat a Itàlia per protestar contra el Jobs Act (la legislació sociolaboral promoguda pel govern Renzi, que redueix drets laborals històricament consolidats), i la d'ahir a Bèlgica en contra de les mesures fiscals i econòmiques del govern de dreta (flamenca i valona), treuen de l'ocultisme al treball i a la gent treballadora. Els treballadors i les treballadores es fan visibles. Existeixen! No han desaparegut de la faç de la terra. És cert que hi ha prou incerteses sobre el treball del futur (vegeu aquest recomanable article de Milagros Pérez Oliva), però de moment les persones que treballan a canvi d’un sou segueixen existint i mobilitzant-se. Aquí i a arreu. Aquest any, en el súper comercial black friday nord-americà, els treballadors i treballadores de la gran cadena de tendes exhibien ferratines reivindicatives amb el següent lema: “Walmart: Stop Bullying, Stop Firing, Start Paying” (Walmart: deixa d'assetjar, deixa d'acomiadar, comença a pagar). El sindicalisme segueix sent un element de democratització i civilització a les societats de lliure mercat. De societat civilitzada és tenir protecció social abastament per a les persones aturades de llarga durada. I tanmateix sobrava tanta foto i discurs de despatx i moqueta. Del “Acuerdo sobre el Programa Extraordinario de Activación para el Empleo” en parlaré demà, però ja avanç que és absolutament insuficient. El mercat laboral té una mala ferida i no bastem analgèsics low cost. Cal posar al centre de l’activitat política la centralitat del treball i la seva conflictivitat.

Publicat originalment  a www.elperiscopi.com (16-XII-2014)



Foto de Sebastião Salgado

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada