dimecres, 27 de juliol de 2016

El nord d’Etiòpia: De sorpresa en sorpresa (II)

Querubins del sostre de Debre Berhan Selassie
Vegeu aquí la primera  part 

Gondar és molt més que el “Camelot de Africà”. A més de la dotzena de ruïnes de castells d'aspecte europeu perfectament conservades, i d'un ambient urbà provincià, i, alhora, incipientment turístic, alberga la joia del recinte real i els banys de Fasilidas, una gran piscina, i una vegetació que ens va recordar, llunyanament, a la de Ta Prohm (Angkor-Cambodja).
 Els banys de Fasilidas (Gondar)


Un dels Castells de Gondar
Però, sobretot, té una de les meravelles del patrimoni etíop: El monestir de Debre Berhan Selassie (Trinitat a la muntanya de la llum, en amariña). Tot just entrar en aquesta petita església hom es queda bocabadat. No hi ha un mil·límetre de les parets interiors sense una pintura de motius religiosos. Destaca, sens dubte, el sostre cobert de simpàtics querubins. És mal de fer, i molt!, deixar de fotografiar qualsevol racó de Selassie (així coneguda per la població local). Veritablement és mal de fer abandonar aquest impressionant lloc d'impossible captació fotogràfica. Els querubins són genuïnament etíops, i no caben en cap equipatge de tornada a Europa. Al final del dia, ens allotjarem en un hotel que ens permeté tenir una bona vista panoràmica de Gondar però… els querubins de Selassie no sobrevolen la ciutat... dormiren dintre de Selassie.

La següent estació fou el Parc Nacional de Simien. La primera sorpresa va ser el passatge que ens oferia el camí: Quan hom viatja per Àfrica negra o, si ho prefereixen, Àfrica subsahariana, espera trobar-se un paisatge d'acàcies, però el que ens trobem són eucaliptus arreu que, per cert, generen una gran activitat humana (les estructures de les construccions es fan amb els pals dels eucaliptus). De camí vam poder gaudir de la vista d'una de les més altes i impressionants serralades africanes, o visitar un mercat local i de total autenticitat amb venedores i venedors -que han fet un llarguíssim camí- que ofereixen únicament uns grams d'alguna espècie local. Alguns ofereixen alguna cosa més, i en un d'aquests compram unes tasses en les que els i les etíops prenen el bunna (foren les úniques d'aquestes tasses que hem vist en tot el viatge que no duen la inscripció “Made in Xina”).

En la mesura que ens apropàvem a l'entrada del Parc Nacional, reapareixien les acàcies (alguna en flor), tot i que seguíem veient-se eucaliptus. El que no veiem és cap rastre de plàstics -de fet, no vérem plàstic en cap lloc del nord d’Etiòpia que visitarem- el que segurament és indicatiu d’una situació de pobresa de recursos, més que no d’un gran respecte pel medi ambient. El parc és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, la qual cosa obliga a no fer un pas sense l'amable vigilant del parc. En qualsevol cas, Simien és patrimoni de la naturalesa i de les espècies endèmiques més importants d’Etiòpia, com ara, l'Ibex Waliya (una mena de cabra muntesa), la Guineu del Simien, i… el babuí Gelada! 

Un babuí Gelada
Un altre babuí Gelada
L'hostalatge en l'únic lodge disponible és més que recomanable, però el veritablement important fou la immersió entre els grups dels hospitalaris babuïns “Theropithecus gelada”. Va ser una tarda d'una experiència inoblidable ja que no tots els dies pots estar a tocar amb aquests encantadors animalets. 

L'endemà iniciarem el camí cap a Axum. Novament observarem acàcies que “africanetjaven” el paisatge i, així com desfèiem la pujada a la serralada, ens permetia comprovar l'escassetat d'aigua, i la seva nul·la canalització (hi havia molta gent que anava i que venia amb les garrafes grogues per al subministrament d'aigua potable) i, alhora, comprovarem com les formacions rocoses de les Muntanyes de Simien tenen un gran semblat amb algunes imatges del “Cañón del Colorado” d'Arizona a EUA. 

Vista de la serralada de Simien 
Arribarem a Axum a última hora de la tarda, però, així i tot, amb temps per fer una passejada per la ciutat per a situar-nos, fer algunes compres i, sobretot, constatar que ens allotgem en un hotel que, pels seus serveis i tracte, recordarem com el “hotel dels horrors”.
Axum és una ciutat relativament preparada per al turisme -a Etiòpia qualsevol cosa semblant a la turistización és inconcebible- ja que no debades té alguns dels monuments etíops de major interès:

Parc dels Obeliscs (Axum)
Començant pel Parc dels Obeliscs, el Museu Nacional (petit però de gran interès); la Catedral que, sent una construcció nova (dels temps de Haile Selassie), no ens va semblar de gran interès -però el llibre de pergamins amb imatges del patró de Etiòpia, Sant Jordi, que es mostra als i les visitants, bé va valer la pena; l'Església de Santa María de Zion, on només poden entrar els homes, i en la que et van retirant grans cortines perquè puguis veure els frescs que omplen les parets interiors del petit temple; la Capella on se suposa que es guarda l'Arca de l'Aliança que, tot i que no s’hi pugui entrar, té un petit museu al seu costat en el què s'amunteguen els objectes religions que, a casa nostra i amb criteris museístics occidentals, permetrien centenars d'exposicions.

Fora del centre de la ciutat és obligat visitar les ruïnes dels banys i les del palau de la Reina de Saba, la tomba de Gebre Meskal, i el que, amb diferència, em va semblar més interessant d'aquest conjunt de ruïnes: la inscripció trilingüe o Pedra de Ezana. Si es té temps val la pena visitar també el mercat local.

Llibre de pergamins amb imatges de Sant Jordi
(Catedral d’Axum) 
Tanmateix, a Axum, a més dels ja comentats horrors de l'hotel, van succeir tres coses que no em  vui estar d'explicar: Sortint del museu del Parc dels Obeliscs, el guia-intèrpret que ens va acompanyar durant tot el viatge (és complicat viatjar per Etiòpia sense intèrpret car gran part de repoblació només parla amariña) em contà que havia après l’idioma castellà a Cuba on havia estat enviat a estudiar pel règim de Mengistu. El seu pare havia mort en un combat de la guerrilla comunista que lluità contra l'emperador Haile Selassie, i se li notava una certa enyorança del antic règim de la República Democràtica Popular d'Etiòpia. D'altra banda, a Axum vam fer el més dur, amb diferència, dels molts regatejos del viatge. Va ser en un preciós mercat de vímet i cistelleria del qual a punt vam estar d'anar-nos sense cap record. I, finalment, a aquesta ciutat va ser on la màquina fotogràfica es va rebel·lar, i va ser impossible fer una fotografia nocturna dels obeliscs. 

Mercat de vímet i cistelleria (Axum)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada