dilluns, 25 de juliol de 2016

TTIP, CETA, TiSA o democràcia


La disjuntiva és aquesta: O aturam aquests tractats internacionals, o allò que corre de debò perill és la democràcia. Diguem-ho sense embuts: No pot qualificar-se de democràtica una organització social en la qual, segons el Corporate Europe Observatory (CEO), les multinacionals tinguin un permís VIP per a canviar les lleis. De poc valdran les eleccions si se'n va en orris la capacitat sobirana dels parlaments de fer lleis i de canviar-les!
El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), que estan negociant la UE i EUA, el Tractat de Comerç i Inversions (CETA) entre Canadà i Europa, i l'Acord en Comerç de Serveis (TiSA), que negocien 23 països, inclosos els que pertanyen a la Unió Europea i els EUA, són coneguts com a tractats de comerç de nova generació, és a dir, uns acords comercials en els quals la superació de les barreres aranzelàries, tenint en compte que els aranzels han caigut sota mínims, és un assumpte gairebé anecdòtic. Els veritables objectius no són uns altres que la denominada "harmonització regulatòria", i facilitar la privatització dels serveis públics. Altrament dit: TTIP, CETA, i TiSA són sinònims de: 1.- Rebaixa dels estàndards europeus en, almenys, seguretat alimentària, regulació laboral i de Seguretat Social (atenció amb el que pugui passar amb les Pensions Públiques), sanitat, medi ambient, comerç, serveis públics, agricultura, i cultura. 2.- Una regulació que garanteixi que gairebé tot és privatitzable. 3.- La concessió de drets excepcionals a les multinacionals amb la finalitat d'assegurar l'aplicació efectiva, fins i tot anant més enllà dels dos objectius anteriors a través del ISDS (solució de controvèrsies inversor-Estat), un mecanisme d'arbitratge privat que expulsa a la justícia ordinària de tals controvèrsies.
Aquestes negociacions es duen a terme amb un secretisme que hauria d'alarmar a la ciutadania en general, i, particularment, a les institucions que democràticament la representen. Per què? Doncs, per exemple, perquè en aquests tractats de nova generació -a diferència dels anteriors que establien llistes de serveis "liberalitzats", és a dir, privatitzats- la llista és de serveis expressament exclosos d'aquesta privatització general, i, a més, sota la clàusula d'irreversibilitat. És a dir, els governs només podran reclamar com a servei públic el que figuri com a tal a la signatura del tractat. La pèrdua de sobirania i de democràtica és brutal!
No és d'estranyar, idò, que una institució democràtica com el Consell de Mallorca, en la sessió plenària de la setmana passada, aprovés una moció de "rebuig al TTIP i altres acords internacionals de comerç i inversions similars com el CETA i el TiSA". Però la literalitat del text és, si més no, decebedora. En el text aprovat s'afirma que el CIM "es declara contrari als acords comercials, com el TTIP, el CETA o el TiSA, quan no garanteixin la protecció dels drets i interessos de la ciutadania de les Illes, en matèria de salut, ocupació, agricultura, cultura, comerç, medi ambient i contractació pública, entre d'altres" (sic), o que "insta al Govern d'Espanya, en el marc del Consell Europeu, a no autoritzar la firma ni autoritzar la conclusió de l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) mentre no es garanteixi la imparcialitat i la independència dels tribunals d'arbitratge...". (Sic). Amb l'experiència acumulada de tants acords internacionals, fer aquestes piadoses consideracions és un absurd. S'està preparant la justificació del "mal menor"?
Tanmateix, una institució com el CIM, presidida per un sobiranista illenc, no hauria de tenir posicions tan toves sobre unes negociacions en les quals la Comissió Europea es nega, a tall d'exemple, a incloure a l'acord de serveis (TiSA) una clàusula específica aprovada pel Europarlament per a protegir la diversitat cultural i lingüística.
En qualsevol cas, és força interessant el punt 7 de la citada moció en el qual s'acorda instar al Govern de les Illes Balears "a complir amb la Proposició no de llei [aprovada pel Parlament Autonòmic] i crear la comissió d'estudi sobre l'afectació del TTIP a les Illes Balears, afegint en aquest cas el CETA i el TiSA, per tal de conèixer l'impacte que podrien tenir aquests tractats sobre les Illes Balears, com ara, entre d'altres, en matèria laboral, sanitària, social, ambiental i de protecció dels consumidors". Pot ser que aquesta comissió d'estudi, ja que s'hi posa, també podria esbrinar que podran seguir decidint el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears si se signen aquests "tractats de lliure saqueig a la ciutadania i de lliure privatització".
Mentre s'engega aquesta comissió (les coses de palau van a poc a poc), l'urgent és preparar la mobilització ciutadana (les coses del carrer poden anar més de pressa) en els mesos de setembre i octubre per a frenar la imminent signatura per part de la UE del CETA. Som-hi!
Publicat originalment a dBalears (18-VII-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada