divendres, 8 de juliol de 2016

Renda Bàsica: Eppur si muove

Quan vaig llegir que Soledad Gallego-Díaz escrivia en aquest article que "el PSOE ha de ser capaç d'examinar sense prejudicis propostes d'altres àmbits com la renda bàsica universal" no vaig poder deixar de pensar en la frase que, segons la tradició, Galileu Galilei hauria pronunciat després d'abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el tribunal de la Santa Inquisició. Efectivament, la proposta de Renda Bàsica va estar absent en l'oferta electoral del passat 16 de juny... i no obstant això, es mou.

Soledad Gallego-Díaz és, per dir-ho d'alguna manera, part del mainstream periodístic, encara que amb posicions matisadament contràries al dogmatisme neoliberal. Una altra cosa haurà de dir-se de El País, que és des d'on opina... La qüestió és que, com a bona periodista que és, Gallego-Díaz s'adona dels grans canvis als quals l'esquerra (des de la socialdemocràcia clàssica i descafeïnada, fins al republicanisme llibertari) ha d'enfrontar-se. Per això, crec que proposa al PSOE que afronti el debat de la RB sense prejudicis.

Personalment pens que la proposta hauria de dirigir-se, també,  a PODEMOS i IU. Recordi's que la defensa (clara i coherent en linea amb el que proposa la RRB) de la RB no va ser obstacle per a la gran eclosió electoral de PODEM en les eleccions europees de 2014.

A l'àmbit de les Illes Balears, és imprescindible que MÉS col·loqui la proposta de RB en un lloc preferent del seu programa polític. Bé està que sigui un assumpte de recurrent debat en les Fundacions de la seva òrbita. El sobiranisme d'esquerres ha estat en aquesta terra pioner en importants i valentes propostes polítiques. Seria una llàstima que sobre la RB li tremolessin les cames.
Està en qüestió, entre altres coses, el paper del treball remunerat com a factor principal d'integració social, i les polítiques clàssiques redistributives han fracassat. Però els anhels de llibertat i igualtat han de seguir intactes. En aquest sentit, la proposta de RB és insubstituïble. No és fàcil, la lluita emancipadora no ho ha estat mai, però... eppur si muove.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada