divendres, 3 d’octubre de 2014

Illes Balears: paradís de la pobresa activa

A la UE d'abans de l'austericidi preocupava molt evitar qualsevol fenomen de "pobresa activa" ( in-work poverty en anglès o pauvreté laborieuse en francès) i per això va fer fortuna aquella idea de la flexiseguretat. Perdonin el trilingüisme aquesta setmana en què feliçment s'ha enterrat el TIL, però en temps de Jacques Delors –abans que es renunciés al model europeu de mercat laboral inclusiu i incloent–, a la UE es parlava molt en francès. Ara, car s'ha imposat la concepció de la flexibilitat-flexibilitat anglosaxona, es parla molt en anglès. Fins fa poc, era absolutament inversemblant que el mercat laboral d'una regió europea com les Illes Balears generés fenòmens sociolaborals de "pobresa activa", és a dir, que hi hagués una taxa significativa de working poors. Perdonin una altra vegada el multilingüisme, però és que això dels treballadors i treballadores pobres era una cosa pròpia d'algunes etapes de gran recessió del mercat laboral EUA i dels estralls del thatcherisme en algunes zones del Regne Unit.
Si hom analitza les dades estructurals del mercat de les Illes Balears (entre d'altres les que proporcionen la Comptabilitat Nacional, l'Enquesta de Població Activa o l'Agència Tributària), és evident que el nostre mercat laboral està en una claríssima situació de pobresa laboral. Dit altrament, cada pic hi ha més gent treballant però que no se'n surt d'estar en risc de pobresa o d'exclusió social perquè anualment, entre salari i prestació de desocupació, ingressa manco que el que es considera el llindar de la pobresa (entorn dels 7.000 euros a l'any).
Per cert, entre les dades de registres del mercat laboral que ahir es varen publicar n'hi ha una de cabdal importància que fa referència al nombre de persones aturades registrades amb alguna prestació de desocupació: el mes d'agost (aquesta informació es publica amb un mes de retard), el 38% d'aquestes persones no tenien cap prestació, un 4% més que el mes d'agost de 2013. Però el més greu és que enguany les persones beneficiàries de prestacions contributives (una mitjana de 838,4 euros) no arriben ni a la meitat de les persones oficialment considerades aturades registrades. Concretament, la dada d'agost ens informa que són el 49%, mentre que l'agost de 2013 superaven el 53%. Val a dir que enguany és el primer any en la història d'aquests registres laborals que les persones aturades amb prestació del subsidi de 426 euros al mes són més que els que cobren la prestació contributiva. Tot plegat em permet una primera conclusió: a la precarietat laboral hi hem d'afegir la major precarietat de la situació d'atur.
Tanmateix, el que més s'ha posat en relleu és la dada d'atur registrat de 65.093 persones amb la qual s'ha tancat el mes de setembre. La variació mensual +4,35% és, per una banda, coherent amb el caràcter estacional del mercat laboral illenc, com es demostra amb l'estirabot del 20,2% d'atur registrat d'hostaleria. Però, per una altra banda, és una dada enganyosa: els fixos discontinus no compten com a aturats registrats. Pel que fa a la variació interanual negativa de -10,39%, val a dir que té poc a veure amb la generació d'ocupació i molt amb l'anomenat "atur desanimat", és a dir, amb tota aquella gent que està en atur, però en acabar la prestació no renova la demanda d'ocupació a un SOIB que no li ha fet cap oferta de feina, ni li ha donat una sola oportunitat de participar en algun programa de Política Activa d'Ocupació (PAO). Aquest "atur desanimant" va en augment per una raó prou coneguda per qualsevol observador de les noves dinàmiques del mercat laboral: cada pic hi ha més gent que en acabar el contracte de molt curta durada (mai com enguany hi havia hagut tants contractes de menys de tres mesos), que no li dóna dret a cap prestació de desocupació, passa d'inscriure-s'hi. En qualsevol cas, el que no millora, es miri com es miri, és la dada d'atur de llarga durada, que ja frega el 40% del total registrat. Dit sense embuts: començar la tardor amb 25.465 persones aturades inscrites des de fa més de 12 mesos és senzillament una vergonya.
L'altra dada a la qual s'ha posat, com cada mes, molta atenció és la de les afiliacions a la Seguretat Social. El mes de setembre acabà amb una mitjana de 468.465 afiliacions amb una baixada del -2,73% (-13.171 afiliacions en termes absoluts) en relació al mes anterior, i una variació interanual positiva del 3,73% (16.835 afiliacions). S'ha de prendre en consideració que estem parlant d'una mitjana a la qual influeixen molts factors, com ara que una persona tingui diversos contractes de dies durant el mes i cada alta compti com una nova afiliació, o que les afiliacions a temps parcial es computin igual que les de temps complet. Per tant, és insensat lligar aquesta dada a una suposada creació d'ocupació. Ans al contrari, la variació negativa mensual ens indicaria que l'atur registrat seria major si es computassin els fixos discontinus que, com ja s'ha dit, no figuren en el registre d'atur però sí causen baixa a la Seguretat Social. Per una altra banda, em tem que l'augment d'afiliacions mitjanes en relació al mes de setembre de 2013 sigui poca cosa més que un efecte estadístic causat per la cada vegada major presència del treball a temps parcial no desitjat i les contractacions d'escassíssima durada i, en moltes ocasions, repetitives.
Mentrestant la Comptabilitat Nacional detecta que, en termes homogenis de treball a temps complet, l'ocupació continua a la baixa. En qualsevol cas, i aquesta és la segona conclusió, a final de mes, amb la publicació de l'EPA, farem comptes i parlarem de la situació real del mercat laboral amb l'únic instrument estadístic homologable arreu de la UE. Amb els registres administratius és poden fer contes com el de la recuperació econòmica, però és gairebé impossible fer comptes.
Publicat al Ara Balears (3-X-2014)

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Detall serigrafia xinesa. Museu de Xangai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada