Els
que defensem la cohesió social, la igualtat d’oportunitats o, en definitiva, la
imprescindible pulsió igualitària de la democràcia, li donam molta importància
a la productivitat del sistema econòmic. Una altra cosa és que critiquem el
model neoliberal de productivitat basat exclusivament en la reducció -manu militari- dels costs laborals i
l'eliminació dels equilibris raonables en el Dret Laboral. Aquesta esbiaixada
forma de fer les nostres empreses competitives és, entre altres coses, fruit de
la incapacitat política (o la nul·la voluntat política) dels governs per a
actuar amb eficàcia sobre el sector financer i energètic. Coincidesc amb els
economistes que consideren que la competitivitat estructural d’una economia com
la illenca depèn, per un costat, del seu grau de capitalització, en termes
d'infraestructures assenyades, accessibilitat, conservació territorial i
patrimonial, capital humà, col·laboració amb les grans metròpolis més pròximes,
i innovació tecnològica. Per l’altre costat, estructuralment parlant, la
competitivitat de Balears depèn d’un teixit empresarial amb unitats
empresarials de major grandària.
En
aquest sentit em sembla evident que no ajuden a elevar la competitivitat de
l'economia insular les minses inversions que, any rere any, el Govern del Regne
d’Espanya fa les Balears (les previsions
dels Pressuposts Generals de l’Estat d’enguany són escandaloses); la
privatització d’AENA sense seguretat de cogestió; el consum de territori
programat en diverses lleis autonòmiques; la manca d’una política valenta,
decidida i efectiva de protecció i valorització del patrimoni; el conflicte
educatiu; l’absència de Polítiques Actives d’Ocupació dissenyades i
planificades per al mig termini; la dèria anticatalana governamental que ens
aïlla del potencial econòmic de Barcelona; i la
falta d’impuls per fer créixer les nostres molt petites empreses. No obstant
aquest depriment panorama, tot i que en matèria d'innovació “els tords volen
baixos”, en tecnologia -més concretament en TIC- les coses sembla que van prou
bé. Almanco això és el que es posa de manifest a l’enquesta sobre l'ús de les
TIC a les empreses que l’ Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar el
passat 19 de setembre.
Justament
a la Fundació Gadeso acabam de publicar el número 39 de Temes Socioeconòmics
Gadeso (disponible a www.gadeso.org) que hem titulat “La crisi no frena la
implantació de les TIC a les empreses de Balears”. Val a dir que les dades més
rellevants són: a) La inversió i la despesa (milers d’euros) que les empreses
de les Illes Balears han fet en TIC durant 2013 han assolit la xifra de
111.812,70 euros. b) El 100% de les empreses disposen d’ordinadors i gairebé el
100% tenen connexió a Internet. c) Només un 83,6% de les empreses usen Xarxa
d’Àrea Local i les que utilitzen xarxa sense fils són un 58,8%. d) Els
principals motius d’interacció amb TIC de les empreses amb les administracions
són els tràmits amb l’ Administració Central de l’Estat. e) El 21,4% d’empreses
ocupen especialistes en TIC; el 80,1% imparteixen formació relacionada amb les
TIC per al personal ocupat a l’empresa no especialista; i només el 9% varen
contractar -o ho intentaren- especialistes en TIC.
D’aquestes
dades són diverses les conclusions que hom pot extreure. En triaré una que, des
de la perspectiva de la cohesió social i de qualsevol aposta per un mercat
laboral inclusiu, és cabdal: La progressiva implantació de les TIC a l’àmbit
empresarial sembla imparable. Per tant, convindria assumir aquesta realitat per
tal d’avaluar el nivell de coneixement i capacitat d’adaptació de la població
activa (tant de l’ ocupada com de l’aturada) i, alhora, prendre en consideració
que per qualsevol projecte d’auto ocupació o itinerari de recerca d’ocupació
assalariada és clau una formació sòlida i unes bones habilitats en l’ús de les
TIC. Encara hi som a temps, però no en sobra.
Article publicat originalment a Dario de
Mallorca (9-X-2014)
Foto.
Rafel Borràs (agost 2014). Detall de
cal·ligrafia xinesa. Museu de Xangai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada