divendres, 10 d’octubre de 2014

TTIP: “fracking” a la democràcia



Fracking és un d'aquests anglicismes que, malauradament, ja usem amb bastant freqüència. Ho fem per referir-nos a aquesta antiecològica i perillosa forma de fracturació hidràulica en les perforacions de petroli mar endins i en les extraccions de gas. TTIP són les sigles de Transatlantic Trade and Investment Partnership, és a dir, de l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió entre la UE i els EUA (també conegut com a Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic o TAFTA). Val a dir que el TTIP és un acord de gran abast que s'està negociant actualment entre la Comissió Europea (en nom dels estats membres de la UE) i el govern dels EUA amb una opacitat tremendament sospitosa. Aquest secretisme en assumptes vitals per a la ciutadania i els continguts del TTIP em permeten afirmar, sense por de ser exagerat, que estem davant un cas de fracking (fracturació) a la democràcia.

Amb l'Acord Transatlàntic –i amb l’acord amb el Canadà (Comprehensive Economic and Trade Agreement, el CETA) i el TISA sobre privatitzacions dels Serveis Públics (Aigua, Educació, Salut, Transports)–, el punt fonamental no són les barreres al comerç com els aranzels, que ja són en general molt baixos entre la UE i els EUA. Hom podria dir que qualsevol menció al lliure comerç és una entelèquia que oculta la veritable intenció: liberalitzar reglaments, normes, drets corporatius i garanties d'inversió. Les grans multinacionals dels EUA necessiten el mercat europeu per fer front a la Xina i aïllar Rússia. Aquesta és la qüestió. Per molt que el TTIP proposat (i conegut per filtracions) tingui formalment i hipòcritament com a objectiu facilitar la inversió directa i l'eliminació d'obstacles burocràtics innecessaris per a l'accés al mercat per a les empreses d'ambdós costats de l'Atlàntic, la veritat és que els nord-americans pretenen, curt i ras, que res ni ningú s'oposi ni a les seves inversions ni a com vulguin fer-les. En això les opcions democràtiques queden suspeses sine die... i, pel que sembla, els mandataris europeus hi vénen a bé
Tanmateix, amb el que es coneix fins ara, hom pot afirmar que l'excusa de suavitzar les barreres no aranzelàries i facilitar la convergència de la reglamentació entre els EUA i la UE s'està utilitzant per impulsar la desregulació, una visió dels drets de propietat intel·lectual que només fomenta monopolis, i una carrera per igualar drets i estàndards europeus a la baixa, com ara el nivell de les normes socials i laborals, dels consumidors i de la salut pública, la protecció del medi ambient (incloent-hi la regeneració dels nostres recursos naturals i, per cert, la generalització arreu del fracking), el benestar animal, les normes sanitàries dels aliments i les pràctiques agrícoles ambientalment sostenibles, l'accés a la informació i a l'etiquetatge, la cultura i la medicina, la regulació del mercat financer, així com la protecció de dades i altres drets digitals que, per cert, s’haurien de millorar, i en cap cas "harmonitzar" fins al més baix comú denominador. La cosa és grossa!
Em permetin filar un poc més prim sobre quatre aspectes concrets que em semblen gravíssims del contingut del TTIP: a) Es vol acordar una protecció com mai de les inversions amb un mecanisme de Solució de Diferències entre l'Estat i l'Inversor (ISDS). Aquest artefacte antijurídic permetrà a les corporacions i grans empreses denunciar els estats quan considerin que alguna decisió democràtica d'un govern, en funció de l'interès general o del bé comú, pot afectar els seus guanys presents o futurs. Aquests presumptes tribunals, que estarien formats per tres advocats privats sense cap mandat d'institució democràtica nacional o internacional, hauran de pronunciar-se sobre les demandes que les empreses els presentin. Les possibles 'sentències' de multimilionàries indemnitzacions només les podran recórrer els inversors, no els estats, ni els grups de la societat civil i, per més conya, les decisions d’aquests 'tribunals de part' seran inapel·lables. b) Per si l'anterior no fos suficient, amb el TTIP es pretén crear un Consell de Cooperació Regulatòria amb la idea que les corporacions puguin qüestionar totes les decisions parlamentàries o governamentals que poguessin reduir els seus guanys. És una manera d'institucionalitzar un macrolobby dels poderosos perquè puguin pressionar a l'engròs les institucions democràtiques. c) En aquestes negociacions, una de les obsessions és la desregulació dels serveis públics; en aquest sentit val a dir que, pels neoliberals d’ambdues parts de l’Atlàntic, no hi ha millor desregulació que la privatització. d) Una qüestió que s’ha de saber és que ara mateix entorn del 70% dels productes d’alimentació que es venen en els supermercats nord-americans contenen ingredients genèticament modificats. Òbviament això a Europa no passa, és més, aquí funciona el 'principi de cautela', és a dir, abans de posar un producte al mercat, cal provar que no hi ha dubtes raonables dels seus perjudicis sobre la salut, mentre que als EUA s’actua totalment a l'inrevés i perquè un producte sigui retirat pel seu perill potencial, cal demostrar-ho. Aquesta “càrrega de la prova a favor dels mercats i en contra de la seguretat alimentària” és el que amb el TTIP ens volen imposar enviant en orris la regulació europea de salut pública i medi ambient.

Amb tot, el que més em preocupa és una mentida, mil vegades repetida, pels defensors d’aquests nous tractats: ja comencen a dir que són claus per al progrés i la creació d’ocupació. Si algun dia es dignen a explicar-nos públicament a la ciutadania els continguts del que negocien i si hi ha debats parlamentaris, esper que algú recordi, a tall d’exemple, que un estudi de la consultoria internacionalThirlwall and Penélope Pacheco-López afirma que "no hi ha cap evidència que els tractats comercials hagin millorat la vida dels ciutadans dels països signataris". Però en cas contrari, les evidències hi són a balquena.

Arribats a aquest punt, i pensant en el meu gran petit país, em deman: si s’aproven el TTIP, el CETA i el TISA, serà major la finançarització de les infraestructures turístiques illenques? Què serà de la nostra feble agricultura i ramaderia? Serem, encara més, un gran supermercat de territori per a les multinacionals financeres? Quina repercussió tindrà aquest reforçament de les transnacionals de l’oci per a la nostra cultura i llengua minoritzada? La recentment aprovada Llei de Comerç de les Illes Balears tindrà alguna virtualitat pràctica? Com gestionarem un mercat tan estacional com l’illenc?… Si es pren en consideració, a tall d’exemple, el que va passar amb la Directiva Bolkestein, el que passa ara amb ses Fontanelles, o el que pot passar en el futur amb els fixos discontinus, que a ulls nord-americans no deixa de ser un exotisme mediterrani, semblen preguntes prou pertinents.
En conclusió, el que pretén el tractat del lliure comerç i inversions entre els Estats Units d’Amèrica i la Unió Europea és que els beneficis de les grans empreses prevalguin sobre els drets de la ciutadania i sobre la preservació del medi ambient, la garantia de seguretat alimentària i de la sobirania dels estats i, de retruc, que les nacions sense estat ni tan sols albirin horitzons de sobirania de debò. És una gran ofensiva per imposar arreu la màxima que el turboneoliberal Jean-Luc Migué explica en el fantàstic documental 'L’encerclament'. L’economista canadenc afirma: “L'única justícia social, si puc expressar-ho així, és el respecte dels drets de propietat”. Idò no, una democràcia sense igualtat social i equitat ecològica és una democràcia que ha estat sotmesa al fracking de les forces dels privilegis.
Article publicat originalment a l’Ara Balears (10-X-2014)

PS. Recordin: Dissabte,  11 d’octubre, és un dia de mobilització social, arreu d’Europa, contra el TTIP, TISA i CETA. A casa nostra, la Plataforma NO al TTIP Mallorca convoca una concentració per protestar contra aquests tractats a les 11.00 hores a la Plaça de l'Olivar de Palma.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada