dimarts, 7 d’octubre de 2014

Treball decent



Avui, 7 d'octubre, és el dia en què es commemora la Jornada Mundial pel Treball Decent. Aquesta jornada d'acció sindical internacional és una iniciativa que la Confederació Sindical Internacional llançà, coincidint amb la seva creació, fa uns 6 o 7 anys. Es tracta d'una jornada en la qual els sindicats democràtics i que poden actuar en llibertat (tot i que sempre vigilada pel neoliberalisme que prefereix tractar el fet sindical en els codis penals abans que en les constitucions) celebren, arreu del Món, activitats per reivindicar, en tota la seva extensió, el programa de l'Organització Internacional del Treball (OIT) sobre aquest assumpte.

Val a dir que el concepte de Treball Decent que defensa l’ OIT és el que afirma que el treball “és font de dignitat personal, estabilitat familiar, pau en la comunitat, democràcies que actuen en benefici de tots, i creixement econòmic, que augmenta les oportunitats de treball productiu i el desenvolupament de les empreses.” Això es compadeix molt poc amb l'afirmació del Director General de la citada OIT, Guy Ryder, segons la qual “El treball cobra més víctimes que la guerra”.

Tanmateix, els primers anys que es commemorava aquesta jornada em semblava bastant fora de lloc reivindicar, a les Illes Belears, això de “Treball Decent”. Eren els anys del boom (2007-2008). El treball era inestable, temporal, amb poquíssims requeriments formatius, però la gent guanyava prou salari per enganxar-se a la roda del consum, encara que fora, en bona part, “vivint del crèdit”. La crisi del deute és això: Un brutal deute privat provocat per un mercat laboral que proporcionava uns salaris suficients per viure modestament però en cap cas al ritme que permetia la bombolla del crèdit. Al final, com gairebé sempre, guanyà la banca.

Avui dia, la jornada pel treball decent té més sentit que mai a les Illes Balears. L'extensió de la pobresa laboral, de l'extremada precarietat dels treballs realment existents, el creixement imparable de risc de pobresa o d'exclusió social, és tot el contrari al Treball Decent. Avui el mercat de treball illenc no garanteix la inclusió social. Un recent informe de EAPN/EMIN -la xarxa europea que agrupa a experts, entitats i activistes contra l'exclusió social- sobre “Sistemes de Rendes Mínimes 2014”, estima que els ingressos mensuals necessaris (exclòs la despesa en habitatge) per “viure una vida adequada” a Balears és de 1.500 euros. Amb aquesta estimació es pot deduir que cada vegada hi ha més gent que viu una “vida inadequada”.

La secretària general de la CSI, Sharan Burrow, acaba la seva crida a la jornada d'avui amb les següents paraules: “Junts podem reforçar el poder dels treballadors i treballadores, organitzar-nos i mobilitzar-nos per demanar comptes als polítics i a les empreses, i per transformar el fallit sistema econòmic actual en un que aporti prosperitat per a tots en un planeta sostenible.” No puc estar més d'acord.

Publicata a El Periscopi ( 7-X-2014)
Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Detall amb cal·ligrafia i segells xinesos . Museu de Xangai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada