La xifra de persones en atur a les Illes Balears que
es publicà dilluns és enganyosa. És cert que el nombre de persones que reuneixen
tots els requisits per a ser considerades aturades (Ordre Ministerial d'11 de
març de 1985, BOE de 14/3/85) a la fi de desembre de 2014 eren 83.650. Aquesta
dada reflecteix una modesta baixada en termes intermensuals del -0,89% (-751
persones) i una baixada de major intensitat en termes interanuals, del -8,39%
(-7.655 persones), de les xifres d'aquest registre administratiu. Però aquesta
és una dada que cada pic es correspon menys amb la realitat de la desocupació
laboral. Cal dir que aquest registre d'"atur registrat" té l'origen
en una classificació de persones que requereixen participar en programes de
Polítiques Actives d'Ocupació (formació, orientació, etc.). La lògica de
funcionament d'aquest registre n'expulsa les persones que participen en
qualsevol d'aquests programes de PAO o les que, a criteri administratiu, tenen
una expectativa certa de retorn al mercat laboral regular i, per tant, no
necessiten aquestes accions formatives o d'orientació laboral. Entre aquests
últims col·lectius hi ha, entre d'altres, les persones en situació de
desocupació incloses en un Expedient de Regulació d'Ocupació Temporal o el gran
col·lectiu illenc dels Fixos Discontinus. Sobre l'efecte que les normes de
funcionament del registre d'atur tenen a l'hora d'analitzar el tarannà d'un
mercat laboral com l'illenc, amb un gran pes de relacions laborals fixes
discontínues, ja vaig publicar un article titulat 'Mentides estadístiques i
estadística de les mentides' (ARA Balears de 26/11/2014).
Tot plegat,
si el que es vol és parlar del nombre de persones que estan involuntàriament
sense treball remunerat en una data determinada, convindria fixar-se més en el
registre de Demandants d'Ocupació (que sí que inclou els col·lectius exclosos
del d'Atur Registrat). Si així es fes, s'hauria de parlar de 147.111 persones
que, a 31 de desembre de 2014, estaven en demanda d'ocupació. Poca broma, car
estaríem parlant de 63.461 persones més en atur i la variació interanual
quedaria reduïa a un -5,2% (i no a un -8,39%).
Convé
advertir que una baixada de persones demandants d'ocupació de l'entorn del 5%
és perfectament explicable per raons alienes a la creació d'ocupació. Dues
possibles causes: d'una banda segueix, encara que més moderadament que el 2012
i 2013, la migració del mercat laboral regular de les persones estrangeres
(l'atur registrat d'aquest col·lectiu baixa en termes interanuals gairebé tres
punts més que el del col·lectiu amb nacionalitat espanyola). D'altra banda,
cada vegada és major el nombre de persones en situació d'"atur
desanimat", és a dir, de tota la gent que, encara que està en desocupació,
no s'inscriu com a tal. Les raons d'aquest desànim són múltiples, com ara,
l'absència d'ofertes de treball per part del SOIB i/o les Agències Privades de
Col·locació, o la baixada del nombre de gent que percep alguna prestació per
desocupació. Hi ha una dada publicada dilluns però referida al mes de novembre
prou significativa: el nombre de persones en atur que van sol·licitar alguna
prestació cau més del 5%. La qüestió és, idò, per què inscriure's si no hi ha
ofertes de treball, ni prestació, ni programes de PAO?
Pel que fa a
la dada mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social de 357.451 persones, ens
indica, almenys, tres coses. La primera, la inconsistència de les dades d'atur
registrat que més amunt he explicat: en un mes, l'atur registrat baixa en 751
persones, però la baixada en el nombre de persones afiliades és de 10.921! Si
prenem en consideració que el nombre de contractes a temps parcial ha crescut
en el darrer any gairebé un 10% en relació a l'any 2013, la segona cosa és que
amb un increment interanual tan minso d'aquestes afiliacions, d'un +4,11% (+14.128
en termes absoluts), el més plausible és que estiguem en presència d'un descens
d'hores cotitzades (i, per tant, d'ocupació formal). La tercera qüestió que les
dades de desembre d'afiliacions a la Seguretat Social palesen és que el nostre
mercat de treball s'ha fet més estacional durant els anys que portam de crisi,
car l'índex d'estacionalitat, és a dir, el percentatge de variació de les
mitjanes d'afiliacions del total de persones treballadores afiliades a la
Seguretat Social en el mes de juliol –el que tradicionalment registra més
ocupació– respecte del mes de desembre –en què l'ocupació sol ser la mínima de
l'any– ha passat del 22,7% el 2008 al 25,7% en el just acabat 2014.
Conclusió:
l'any 2014 no haurà estat un any de flors i violes en l'àmbit de l'ocupació
laboral illenca, si més no si ho analitzam en termes de mercat laboral inclusiu
que sigui factor de cohesió social.
Publicat originalment a l’Ara Balears (06-I-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada