divendres, 30 de gener de 2015

La bretxa d’edat i de gènere en l’ús de les TIC


Aquest és el títol del número 46 de Temes Socioeconòmics Gadeso amb el que acabam una sèrie que hem dedicat a esbrinar, encara que sigui succintament, els trets principals de la situació de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les Illes Balears durant l’any 2014. En els números anteriors hem analitzat la situació actual de les TIC en l’àmbit de les empreses i els habitatges illencs, l’ús que en fan les persones de 16 a 74 anys, i el comerç electrònic per a usos domèstics i/o particulars. En coherència amb la trajectòria de la Fundació Gadeso, no hi podia faltar en el tractament d’aquest assumpte una menció a la bretxa d’edat i de gènere. Val a dir, per una banda, que totes les dades provenen de l’enquesta sobre equipament i ús de les TIC en les llars que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els resultats, publicats el 2 de setembre de 2014, corresponen a entrevistes realitzades entre els mesos de gener i maig d’aquest any, per tant són dades prou recents. I, per una altra banda, dir que tots els números de Temes Socioeconòmics Gadeso són accessibles a www.gadeso.org.

Després d’aquests prolegòmens, anem a les dades. Per no fer-ho massa extens, no em queda més remei que fer la següent tria de l’abundant informació disponible: a) El 79,1% de població adulta fa ús de l’ordinador. En població infantil (10-15 anys) aquest ús ascendeix al 95,9%. Però només un 33,5% de persones de 65 a 74 anys en fan ús. El gap de gènere més significatiu en l’ús de l’ordinador es produeix entre la població de 65 a 74 anys (11,3% més entre els homes). b) El 77,5% de persones adultes fan ús d’Internet. Entre la població infantil aquest percentatge s’enfila fins al 95,2%, però només un 26,7% de persones de 65 a 74 anys en fan ús. També hi ha un important gap de gènere (del 27,2%) en la població de 65 a 74 anys. c) El 95,5% de població adulta usa mòbil, per gairebé un 60% de la població infantil. Entre la població de 65 a 74 anys, el percentatge d’homes que en fan ús és un 11,7% superior al de dones. d) Hi ha un gran gap entre la població jove i la població de més edat que fa compres per internet (41,6% en persones de 16 a 24 anys enfront de només 5,6% en persones de 65 a 74 anys). En demès, hi ha una considerable bretxa de gènere entre la població de més edat (7,4% entre els homes).

Una vegada exposades les dades, sembla pertinent insistir en la següent idea: cal treballar per evitar qualsevol agreujament de la bretxa digital en els àmbits socials, laborals, de gènere, generacionals, de consum i de participació política. Concretament, pel que fa a les bretxes d’edat i de gènere s’ha de posar èmfasi en la seva reversibilitat Per això seria important que les polítiques d’austeritat centrades en la contenció dels dèficits públics no seguissin impossibilitant el desenvolupament de “L'Agenda digital per a Europa" (un dels set pilars d’aquella Estratègia Europea que parlava d’un creixement intel·ligent, sostenible i integrador). Recordi’s que aquesta agenda digital proposa explotar millor el potencial de les TIC per afavorir la innovació, el creixement econòmic i el progrés amb cohesió social. En aquest sentit, és imprescindible facilitar a tothom l’ús de les TIC; la igualtat d’oportunitats també en aquest àmbit és una de les claus per evitar la dualització social.

Tanmateix, les causes d’ambdós gaps analitzats (el d’edat i el de gènere) tenen causes distintes. Per una banda, les persones joves són “natives” de l'univers d’aquestes tecnologies, és a dir, han nascut en societats que han incorporat per a la quotidianitat de la vida l’ús les TIC i del que alguna literatura anomena Internet of Things (Internet de les coses), que, de forma molt majoritària, forma part amb normalitat dels seus processos d’aprenentatge formatius, vitals, professionals i laborals. Per contra, les persones de més edat han hagut de recórrer itineraris adaptatius envers el món de les TIC. En aquests últims casos, el nivell de formació i la posició econòmica hi juguen un paper clau. Prenent en consideració que l’ús de les TIC té una importància cada vegada major per l’ocupació laboral, el consum, l’oci, etc., caldria escurçar aquestes diferències per evitar el que alguns autors identifiquen com un risc de “despotisme il·lustrat 2.0”.

Per un altre costat, la bretxa de gènere en l’ús de les TIC cal analitzar-la en el context de les desigualtats entre homes i dones en gairebé tots els àmbits de la societat. És cert que entre el col·lectiu d’infants i joves les diferències per gènere són cada pic menors i, per tant, hom podria dir que, tot i que massa a poc a poc, avancem cap a la igualtat entre dones i homes. Però no queda més remei que recordar que el gap negatiu (la discriminació de les dones en relació als homes) fa molts d’anys que no és degut a motius formatius o de manca d’habilitats. Ans al contrari, obeeix a una concepció i organització social que impossibilita una veritable igualtat d’oportunitats. Sembla mentida, però en ple segle XXI encara és pertinent recordar a la filòsofa feminista, Mary Wollstonecraft, que a la seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792), afirmà: “Cal esperar, en aquest segle de les llums, que el dret diví dels marits, com a dret diví dels reis, pugui i hagi de contestar-se sense perill; i encara que la condemna no silenciï a molts disputadors turbulents, no obstant això, quan s'ataca algun prejudici prevalent, els intel·ligents ho tindran en compte i deixaran als de la ment estreta que protestin amb vehemència irracional contra la innovació.” Dit altrament, acabar amb la bretxa digital de gènere és innovació, i la innovació social és qüestió d’igualtat.


Publicat originalment a Diario de Mallorca  (Edició paper 29/1/2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada