Regal de Reis: Músiques màgiques

Els meus records d’infància de la festa dels Reis, estan associats a la tarda i la nit del dia 5 de gener. Al meu poble els regals els rebíem, de la mà dels patges, la nit de la cavalcada. Nit i festa de Reis romanen, encara ara, màgicament lligats. Músiques i nits són un màgic encontre durant tot l’any. L’any 2014 va ser de bona anyada musical. Alguns regals musicals que m’ajudaren a passar les fulles del calendari són els següents:

Dels primer mesos de l’any els dics que més record és el d' Aziza Brahim, Soutak. La sahrauí Aziza Brahim és una de les cantants més importants del panorama musical sahrauí, i la seva música és un encreuament de cultures on les arrels tradicionals sahrauís es barregen amb elements de la música moderna. Bona música i solidaritat amb el poble sahrauí que, amb un poc de màgia et transporta als Camps de refugiats de la província de Tindouf.

Per devers el mes de maig m’enganx al disc Granada de Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernàndez Miró. Aquest és un disc memorable que em fa recobrar per a les meves melodies nocturnes primaverals la que, a parer meu, és la millor cançó cantada per la Sílvia Pérez Cruz: “La Mentira” de Álvaro Carrillo del disc Colina&Serrano Project.

En el mes de juny vaig estar uns dies a Costa Rica. Un dels descobriments va ser el Grup Malpais que és un dels referents del país de la “Pura Vida”. Durant mesos aquestes músiques centreamericanes m’acompanyaren. A l’extensa discografia de Malpais hi ha himnes com “Presagio Fidel Gamboa” que donen compte de la importància cabdal del grup tico, és a dir,  costa-riqueny.

Passat l’estiu i en allargar-se les nits ve de gust escoltar jazz. A més dels clàssics de “tota la vida” -tot i declarar-me ateu, tinc per a mi que hi ha un deu anomenat Miles Davis- la novetat de l’any 2014 va ser Cecile McLorin Salvanti el seu primer disc WomanChild.

I ja entrat la tardor, coincidint amb una estada a Madrid vaig a veure la impactant obra de teatre “Desde Berlín, tributo a LouReed”. Durant algunes setmanes desempols el disc que dóna peu a la dita obra teatral. Lo de Berlin dura fins que arribà el disc de l’any: “Som·riu” del grup català Txarango. Alegria, autenticitat, mestissatge, reivindicació, la revolució democràtica en 14 cançons.

Qualsevol d’aquestes músiques és un bon regal per a la nit d’avui. Bons Reis, i millors músiques per aquest electoral any 2015 en el que guanyarà el treball del dia a dia i, de segur, no guanyarà ningú “per art de màgia”.

Publicat  originalment a www.elperiscopi.com (05-I-2015)