Fa algun temps, en els anys inicials de la crisi, Daniel
Jover afirmava que "vivim un període [de crisi] inquietant i estrany
perquè la mateixa impotència dels poderosos deixa un espai obert a la llibertat
i a la iniciativa cooperativa per impulsar les idees de respecte, justícia i
igualtat als quals han aspirat totes les societats decents". Jover que,
entre altres coses, és soci-fundador de l'Equip de "Promocions. Xarxa de coneixements" i
escriptor, potser ara no mantindria la idea sobre la impotència dels poderosos
que han demostrat sobradament que la seva tossuderia en aplicar polítiques d’
austericidi per als no rics no ve de cap impotència sinó, més aviat, de la seva
cobdícia. Però, de ben segur, mantindria allò que, pel que en aquest article
vull tractar, és substancial: La crisi ha deixat un espai prou important per a
què una altra activitat econòmica no exclusivament de mercat convencional, és a
dir, l'economia social i solidària, tingui un espai en el conjunt de l'economia
illenca.
Justament aquest assumpte es tracta en l'Informe sobre
l'economia social i solidària a Balears 2006-2013 que recentment s'ha publicat
en el número 55 de Temes
socioeconòmics Gadeso (disponible aquí).
Amb aquesta investigació s'ha pretès un doble objectiu: 1.- Mantenir les sèries
d'aquesta informació, que es va interrompre amb la suspensió, per part del
Govern de Bauzá, de l'activitat del Consell Econòmic Social de Balears; i 2.-
Posar en relleu un sector amb molt valor econòmic, que genera ocupació ajudant
a la integració de col·lectius amb especials dificultats i que, sobretot, és
una mostra pràctica que els negocis i l'activitat econòmica es poden fer d'una
altra manera, incorporant valors no borsaris i, òbviament, cercant el retorn
del guany a les inversions i a l'activitat empresarial però sense que això
sigui contradictori amb el bé comú.
Val a dir que hi ha diverses definicions de què és l'economia
social i solidària i del seu abast. Per aquest motiu convé precisar, per una
banda, que l'informe que coment fa referència a les empreses, iniciatives i
entitats de caràcter privat que estan regulades per la llei espanyola
d'economia social, de 29 de març de 2011. L'article 4 d'aquesta normativa legal
defineix els principis orientadors del seu marc conceptual de la següent
manera: a) Primacia de les persones i del fi social sobre el capital, que es concreta
en una gestió autònoma i transparent, una democràcia participativa que fa
prioritzar la presa de decisions, en funció de les persones, les seves
aportacions al treball, i els serveis prestats a les entitats, més que en
relació a les aportacions de capital. b) Aplicació dels resultats obtinguts, de
l'activitat econòmica, principalment en funció del treball aportat, el servei o
l'activitat realitzada pels seus socis o partícips al fi social, objectiu de
l'entitat. c) Promoció de la solidaritat interna i amb la societat, que
afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat
d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones
en risc d'exclusió social, la generació de llocs de feina estable i de
qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la
sostenibilitat. d) Independència respecte als poders públics.
Per una altra banda, també s'ha de precisar que, per
determinar l'abast del sector de l'economia social i solidària, no és tan
important la fórmula jurídica com la pràctica diària de l'organització
empresarial que, òbviament, s'ha d'ajustar als principis orientadors abans
esmentats. Idò, en funció aquest criteri i ajustant-nos al Sistema Europeu de
Comptes, presentam la classificació de l'Economia Social a les illes agrupada
en productors de mercat (les empreses i entitats que actuen en els mercats amb
competència) i en productors de no mercat (institucions sense afany de lucre al
servei de les llars). En el primer grup hi estan incloses cooperatives i
societats agràries de transformació, societats laborals, confraries de
pescadors, centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, iniciatives de
responsabilitat social corporativa (RSC) i d'agricultura ecològica, l'ONCE,
entitats de finances ètiques i mutualitats de previsió social. Les associacions
d'acció social (iniciatives de comerç just i d'inserció sociolaboral),
fundacions socials, institucions humanitàries sense finalitats lucratives, com
ara Creu Roja i xarxes socials, formen el segon grup.
I, tanmateix, el més important és que aquest heterogeni món
d'empreses i entitats illenques presenta un balanç, com es desprèn de la
lectura de l'informe publicat en el Temes socioeconòmics Gadeso, força positiu. Per raons d'espai només apuntaré el següent
tast: En el període 2006-2013, l'economia social i solidària ha tingut un
increment del 21,7% en el nombre d'empreses i entitats (201 en termes
absoluts), mentre que l'ocupació s'ha reduït en un -3,3% (267 persones). És un
balanç que evidencia una major capacitat de resistència a la crisi per part de
l'economia social i solidària si es compara amb els resultats globals de
l'economia: Disminució d'empreses del -4,8% (5.542 en xifres absolutes) i de
persones afiliades a la Seguretat Social del -14,3% (43.311 afiliacions).
Aquests resultats em semblen una excel·lent noticia, entre
altres coses, perquè un país sense un sector d'economia social i solidària
sòlid i solvent seria, en la meva opinió, un país socialment menys digne i
econòmicament més vulnerable. Cal esperar que els nous governants autonòmics,
insulars i locals prenguin en consideració aquesta altra realitat econòmica i
li prestin tant suport com els anteriors governants varen donar a l'anomenat
capitalisme castís o crony capitalisme,
que no és altra que aquell sistema en què un grup d'amics remenen les cireres
en benefici propi, ja sigui des de la llotja del Bernabeu, o amb lleis
turístiques i territorials fetes a mida d'una selecta i poderosa minoria.
Publicat originalment
a Diario de Mallorca (01-09-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada