dimecres, 23 de setembre de 2015

Govern Balear: Llegeixin (o rellegeixin) Lakoff !


Encara no hem arribat als 100 primers dies del primer govern autonòmic de les esquerres. Ha passat molt poc temps de la fi de la legislatura de la dreta més horrorosa. I, tanmateix, cada dia que passa, sembla més evident l'absència d'un relat més o menys comú de la majoria parlamentària que forma i, suposadament, dóna suport al Govern de Francina Armengol. La percepció ciutadana majoritària, després de l'enterrament del TIL i de la Llei de Símbols i de l'aprovació de la devolució de la Targeta Sanitària a tothom (quantes se n’han retornat?), és de manca de pla estratègic. Altrament dit, quin és el rumb i la meta que es vol per a aquesta legislatura? No és suficient remetre's burocràticament a l'Acord de Governabilitat de les Illes Balears. En termes del que George Lakoff defineix com a marc cognitiu (no està de més rellegir-se de tant en tant el llibret “No Pensis en un elefant. Llenguatge i debat polític”), l'executiu balear hauria de preguntar-se per què s'ha passat, amb tanta rapidesa, de l'eufòria i entusiasme del “poble d'esquerres i de les samarretes verdes” a un evident desànim i certa decepció.

M'expliquen que en els àmbits de la cultura hi ha molta decepció per uns anuncis de tebiesa en matèria lingüística, que en els dels moviments socials no s'entén com es pot tenir un missatge tan tou  i esquivo en relació al TTIP com el que manifesta el cap de la representació de la Comissió Europa per a Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas, en afirmar: “... en el cas del TIPP que em comenta, efectivament, hi ha una gran mobilització perquè hi ha dubtes sobre si afavorirà o no les grans corporacions. En qualsevol cas, del que ens hem d’alegrar és que hi hagi debat, perquè només amb una participació i implicació real de tots aconseguirem que la UE respongui als desafiaments que tenim com a societat.

En altres ambients, no s'entén com es pot consentir que una alt càrrec,  en la seva condició de tal, afirmi que: "A nadie le gustan los impuestos, pero ...”. Seguint amb els ensenyaments del professor de Ciència Cognitiva i Lingüística de la Universitat de Califòrnia, hom podria dir que afirmacions com aquesta pertanyen a un marc cognitiu conservador, molt a l'estil de la castissa Esperanza Aguirre. A més de ser una afirmació que, segons les més recents recerques sociològiques sobre fiscalitat, és falsa; els progressistes haurien de dir que “ens agraden els impostos justs ”, i parlar de la necessitat que tots paguin uns impostos progressius i suficients. L'horitzó no és una societat sense, o amb pocs impostos, és una societat amb major igualtat.

En fi, s’hauria d’evitar, si o si, qualsevol altra votació parlamentaria pinça PP-Podem, i el Govern, a més de fer un poc d’autocrítica per la política de nomenaments (la percepció social és la que és, independentment de la vàlua i idoneïtat de les persones), hauria d’optar, seguint amb Lakoff, per un llenguatge molt afirmatiu d'un sistema conceptual unificat que doni coherència a les seves posicions i realitzacions polítiques i que, alhora, siguin coherents amb valors i sentiments ètics que mobilitzi emocions progressistes i sobiranistes. Si canviem emocions per neguits, no hi haurà canvi de debò.

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (23.09-15) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada