dijous, 24 de setembre de 2015

La coherència de Raül Romeva

Publicat originalment a dBalears,  21 setembre 2015

Com no estic censat al Principat, i la situació allà és tan diferent de la de Mallorca i de la de les Illes Balears, no ve al cas explicitar les meves simpaties de vot en la molt decisiva cita electoral del 27-S. Però si és el cas de deixar per escrit la meva discrepància amb els improperis –alguns de ben gruixuts- que alguns amics i amigues d’antiga militància sindical i partidista dirigeixen a Raül Romeva. Pot ser que en campanya electoral els excessos verbals estiguin més o menys justificats, però, des del rigor, és mal de fer parlar d’ incoherència d’una persona que, sense renunciar a les seves conviccions ecosocialistes, encapçala la llista de Junts pel Si per la circumscripció electoral de Barcelona.

El cas és que fa just un any, Romeva publicava “Som una nació europea (i una carpeta incòmoda)”. Aquest llibre, editat per Rosa dels Vents, és, al meu entendre, un exercici exemplar, i poc habitual, de rendició de comptes del treball fet pel llavors eurodiputat al Parlament Europeu. Però, sobretot, és un text amb un gran de compromís social i una proposta política feta des d'una no menys habitual lucidesa de l'esquerra europea d'avui dia. En llegir les poc menys de dues-centes pàgines del llibre, em van quedar poques dubtes que Raül Romeva és sobiranista en la mesura que s’enfronta democràticament als “nacionalismes recentralitzadors”, com ara, el nacionalisme espanyol que sofrim des de fa tres-cents anys.

En el citat text, i a tall d'exemple, es pot llegir: “ Mentre la màxima preocupació d’alguna gent rau a impedir que Europa es fragmenti encara més amb l’aparició de nous estats, la veritat és que aquesta ja està en procés de fragmentació social des de fa temps. I val a dir que les demandes de més sobirania de Catalunya no hi tenen cap culpa. La té la nefasta gestió de l’economia global, i en particular de l’Europa, que han fet els actuals estats i, per extensió, les institucions europees que depenen” (Pàgina 177) .

Aquest tarannà em sembla totalment coherent amb què ara Romeva es mulli per aconseguir un estat propi per defensar un projecte de país amb una constitució republicana que, entre altres coses, constitucionalitzi l'existència d'un banc públic, un model avançat de benestar, unes relacions laborals que garanteixin empreses de qualitat i treball digne, unes pensions i una protecció social garantides, i a més, avançar cap a una renda garantida de ciutadania, una escola catalana inclusiva i d’èxit educatiu. Es a dir un nou contracte social que faci possible i viable un nou estat del benestar per a tothom...


És cert que el programa electoral de Junts pel Sí no especifica el grau d’exigibilitat que tindrà la nova constitució de la República Catalana, tanmateix, per això estan els processos constituents i, és clar, això dependrà de les correlacions de forces (parlamentària, social i d’hegemonia). Esperem que, en el cas català, tots i totes siguin, almenys, tan coherentment rupturistes com Raül Romeva ho ha estat fins ara.  Rupturistes en què?  Idò amb qüestions tant de l’ establishment com ara la banca que, pel que sembla, estaria d’acord amb el que Manuel Castells considerava en un recent article (La Vanguardia 5.9.15) com a fonamental  per l’espanyolisme polític, econòmic i financer: “l'existència d'Espanya, com l'existència de Déu, no se sotmet a votació”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada