dimarts, 1 de setembre de 2015

Els silencis sobre l'esclavisme laboral als hotels illencs



Matías Vallés, en la seva imprescindible secció dominical, Boulevar, del diumenge passat -30 d'agost de 2015- sota el títol “El canal alemán ZDF documenta la explotación hotelera”, entre altres coses, afirma que: “En apenas media hora, una edición de su programa Zoom titulada “Los negocios de TUI” documentó la cadena de television alemana [ZDF] el 18 de agosto las condiciones de esclavismo en que trabajan las camareras de hoteles de grandes cadenes”, o “que las trabajadoras de hostelería consumen fármacosvariados para paliar el estrés de sus excesos horarios. Según un médico de Felanitx, sufren si no acaban las treinta habitaciones que tienen asignadas, y esto les produce mucha ansiedad. Consumen ansiolíticos constantemente y pueden acabar en una depresión”. Vegin aquíl'article complet.

Per què parl d'aquest assumpte quan han passat dos dies des de la publicació de Vallés? Han hagut de passar més de 48 hores per reposar-me de la sorpresa o de l'ensurt? Doncs no. En aquests assumptes tinc poc marge de sorpresa. Basta estar una mica atent a la recerca crítica del turisme d'aquí i d'arreu, per exemple la que fa Alba Sud. Perquè no em sorprenguin segons quines coses, m'ajuda molt conservar alguns amics sindicalistes que em tenen informat del brutal deteriorament de les relacions laborals en el sector de l'hostaleria illenca. La crisi –millor dit les polítiques aplicades per teòricament superar-la– té els seus guanyadors i les seves víctimes. Recordin aquelles preclares paraules del megamilionari, Warren Buffett: “Hi ha una guerra de classes, i l'estem guanyat els rics”.

Per què parl, llavors, aquest assumpte que, per la sobre informació que patim, ja no és notícia? Doncs precisament per això: Per l'impressionant i cridaner silenci, per la falta de reaccions polítiques, empresarials i socials que l'emissió del reportatge (aquí el poden visualitzar íntegrament) ha provocat. Se'n recorden de la moguda que va ocasionar l'any passat el vídeo del “mamading”? Què és més escandalós, les fel·lacions en un bar de Punta Balena o l'esclavisme gairebé estructural que mostra el reportatge de la ZDF?  O és que parlar d'explotació laboral en alguns hotels és "demonitzar" al sector turístic?

Esper ansiosament una contundent reacció de la Presidenta, del Vicepresident i Conseller de Turisme i del Conseller de Treball. L'esper abans de concloure que l'esquerra illenca no vol veure la realitat de sofriment i d'esclavitud moderna amb la qual convivim. El “Pla de lluita contra l'explotació laboral” pot quedar com un lloable intent de posar portes al camp. Necessitem una legislació turística exigent amb les bones pràctiques laborals, antiexplotació laboral, en la qual les companyies es vegin obligades a relacionar la categoria de l'establiment turístic amb uns mínims de plantilla laboral i amb una Responsabilitat Social Corporativa avaluable i demostrada davant l'administració turística.

Recordin que Lilian Hellman, l'esquerrana escriptora nord-americana, una vegada superat el malson del maccarthisme que va sofrir, va escriure: “El liberalisme va perdre per a mi la seva credibilitat. Crec que ho he substituït per quelcom un poc més privat, alguna cosa que solc anomenat, mancada d'un terme més precís, decència”. El malson de Bauzá ja és passat. Ara toca governar i fer-ho amb menys “liberalisme” [en l'accepció que se li dóna a aquest terme en els EUA]  i amb molta més decència.

Publicat originalmnet a www.elperiscopi.com 01-09-2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada