Avui és el Dia de la Igualtat Salarial entre homes i dones, que es celebra cada 22 de febrer arreu la UE des de l’any 2012, i pretén denunciar que es continua retribuint de manera desigual a la meitat de la població. Sóc de l’opinió que aquesta situació evidencia la pèrdua d’impuls igualitari que ha sofert la democràcia. En una societat veritablement democràtica seria totalment inversemblant que la meitat de la població tingués pitjors condicions laborals que l’altra meitat. Com podem avançar en la igualtat de gènere si no ens escandalitzem davant la bretxa salarial sempre favorable als homes? Com podem superar una societat patriarcal –on la violència masclista és una xacra de mort, tortura i sofriment insuportable- si no es fa tot el possible per eliminar aquesta discriminació salarial? Aquesta és la qüestió de fons.
En el conjunt del Regne d’Espanya, es calcula que el salari mitjà anual de les dones s’ha d’incrementar en un 32% per equiparar-se al dels homes. A Balears, i segons l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 2013, el salari mitjà de les dones era de 18.998 euros anuals, mentre que els homes van cobrar 22.584 euros, és a dir, en 2013 existia una bretxa salarial a favor dels homes d’un 16%. Em permetin, no obstant això, que comenti unes altres dades més recents i que, al meu entendre, són fonamentals a l’hora de parlar de diferències salarials entre homes i dones. Em referesc a les que ens proporciona l’Agència Tributària, mitjançant l’Estadística de mercat de treball i pensions en les fonts tributàries corresponents a l’exercici fiscal de 2014, que és una font d’informació que la Fundació Gadeso ha incorporat en les seves anàlisis del mercat laboral illenc (vegin aquí , aquí i aquí). Pel que fa referència al que ara tractem cal dir que: El salari mitjà anual total a Balears va ser de 17.247 euros, el dels homes de 18.861 euros i el de les dones de 15.917 euros. Conclusió: D’una banda, el salari mitjà anual dels homes és superior a la mitjana, mentre que el de les dones és inferior; i, d’altra banda, aquestes dades situen el salari mitjà de les dones en un -17,9% en relació al dels homes, és a dir, la bretxa salarial illenca en 2014 va ser d’un 17,9%.
És, sens dubte, una situació intolerable, màxim si tenim en compte que, cada vegada, més dones tenen la condició de membre sustentador principal de la llar. Una situació insostenible que té alternatives. Per començar les següents: Derogar la Reforma Laboral de 2012 per reforçar la negociació col·lectiva i evitar l’ús i abús del contracte a temps parcial, que segueix sent molt majoritàriament femení i no desitjat; promoure decisivament els Planes d’Igualtat en les empreses; fixar un Salari Mínim –que és cobrat majoritàriament per les dones- digne; reforçar el poder sindical als centres de treball; i desenvolupar campanyes específiques d’Inspecció de Treball per a evitar discriminacions encobertes; i fer complir la regulació legal que obliga a tendir cap a la paritat en els consells d’administració de les grans i mitges empreses.
Sí que es pot!
Pubicat originalment a El Periscopi (22-02-216)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada