diumenge, 21 de febrer de 2016

Els perills de moure's per Palma amb bicicleta

Aquesta setmana explicaré una història que suma els diferents “incidents” que m'han ocorregut en pocs dies en el mateix trajecte: Surt de casa cap a l'Estació 70 (cantonada de carretera Valldemossa amb carrer Guillem Forteza) de BiciPalma. Agaf una bicicleta i em dirigesc al centre de Palma. Un poc abans d'arribar a la Comissària de Policia que hi ha a la carretera de Valldemossa, i després d'insistir amb el defectuós timbre de la bici perquè em deixessin passar pel carril bici, haig de desviar-me i envair la vorera, ja que dues persones, amb sengles carrets de nen o nena, han envaït l'espai per on hauria d'haver pogut circular. Arrib a la Plaça Paris, reduesc la ja lenta velocitat, i respir profund… vaig a entrar al perillós carrer Blanquerna. Seguesc avançant cap a les Avingudes a marxa lenta. De sobte, un impacte amb certa força en la roda posterior de la bicicleta està a punt de fer-me caure. Algun component no descobert de les “Ondes Gravitacionals”? Doncs no! Un papà que no té un altre lloc millor per jugar a la pilota amb el seu fill! Podria haver estat greu, però, afortunadament, no ha passat res, i, al cap i a la fi, ni el pare ni el nen són responsables de la deixadesa municipal perquè la gent distingeixi entre un carrer semi peatonalitzat i una plaça per jugar al futbol. No ha passat res, cert, però segur que si això li succeeix a algú principiant en l’ús de la bici a Ciutat, se li lleven les ganes de no utilitzar el cotxe!
Seguesc el lent pedaletjar pel carrer Blanquerna i, a tocar les Avingudes, em despist un instant per a comprovar si ja han obert la botiga de Deixalles. Un instant en el qual el carril bici és envaït per una persona que empeny una cadira de rodes amb una senyora major. A punt estic d’ atropellar-les... Uf! Per fi surt del carrer Blanquerna. Però, per fer-ho, he de girar a l'esquerra i circular per sobre de la vorera de l'Avinguda Comte de Sallent, travessar el carrer Arxiduc Lluís Salvador, seguir una mica més per sobre de la vorera, travessar les Avingudes i endinsar-me al carrer Sant Miquel. No anem tan de pressa. Va ser sortir del carrer Blanquerna i dos homes -al crit de: “Les bicicletes no han d'anar per les voreres”, “Les voreres són per als vianants”- em diuen de tot menys guapo. Intent explicar -mostrant-los el senyal- que aquell tros de vorera és -des que el PP va eliminar el carril bici de les Avingudes- per a vianants i, alhora, bicicletes. Que m’obliguen a anar per allí… No els convenç i, al poc, arrib al semàfor per travessar les Avingudes. Esper, i en posar-se verd intent començar a pedaletjar una mica ràpid però em resulta impossible: El carril bici està totalment ple de vianants. Haig d'aturar-me en la mitgera de les Avingudes, estic envoltat de vianants que involuntàriament m'empenyen. Jo i la bici de BiciPalma acabam sobre el petit parterre amb gespa. Al posar-se verd el segon semàfor, amb dificultats, m’enfil cap al Carrer Sant Miquel. Però, oh!, no puc circular per aquest nyap de carril bici que no acaba de ser-ho (on sempre el cotxe s’imposa a la bicicleta), està tallat per un camió de repartiment… Al final, aconseguesc sortejar els impediments i girar al carrer Regna Maria Cristina i, atacat de nervis, deix la bicicleta a l'estació que BiciPalma té enfront de la Delegació d'Hisenda.
En fi, no és fàcil la mobilitat amb bici a la ciutat de Palma. No ho és per falta d'educació de tots (conductors de cotxes, de motos, de bicis i, per descomptat, dels vianants), però ho dificulta amb escreix que l'Ajuntament de Palma s'entossudeixi a mantenir el carril bici del carrer Blanquerna, i a no revertir el disbarat que va fer el PP amb l'eliminació del carril bici de les Avingudes. En qualsevol cas, persistiré. No em dóna la gana de tirar la tovallola. Una mobilitat ecològica és possible arreu, a Palma, també!

PS: Mentre escrivia aquestes línies, m’arribat la notícia de la mort de Muriel Casals, com a conseqüència de les ferides que li havia provocat, precisament, l’ atropellament d'una bicicleta. Sens dubte, la recordarem en moltes facetes. Deixau-me, però, que avui la recordi per una contestació que va donar a la següent pregunta “Imagineu aquest escenari: Catalunya lliure però no capitalista”. L’economista i mestra en economia contestà, amb la seva lucidesa habitual: Això del capitalisme i el socialisme és molt complicat, en aquests moments. Et citaré l'economista Jacint Ros i Hombravella: “Ara ja sabem que el segon millor sistema és el capitalista. Ens falta descobrir el primer”. Descansi en pau!

Publicat originalment  a dBalears  (15-02-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada