dilluns, 29 de febrer de 2016

Cap setmana de Memòria Democràtica

Dissabte a la nit al Teatre Principal de Palma: “Només Quan Plou”, un espectacle inspirat en la vida d’Aurora Picornell a través dels records de la seva germana Llibertat, teatre del bo i del compromès, “per contar històries necessàries”.

Diumenge al matí en ell cementeri de Palma: Acte Unitari en el Mur de la Memòria en homenatge a Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, organitzar per la “Comissió 24 Febrer”. Com l’important d’aquests actes és l’homenatge a les víctimes i l’empatia amb els seus familiars,   no vaig llegir una petita intervenció que tenia preparada, us en faig sis cèntims:

“... des del primer moment, el règim feixista va fer un esforç extraordinari per desenvolupar una política de memòria que, dit sense embuts, va consistir a demonitzar primer i fer desaparèixer després, la memòria democràtica, per tal de construir una nova memòria col·lectiva afí als seus postulats. Quan va arribar la Transició, és a dir la restauració de la Monarquia Borbònica, ja feia més de 35 anys de recreació d’una història falsa de deslegitimació de la Segona República i oblits institucional de les víctimes del franquisme.
Creiem, idò, que la nostra pressa està més que justificada. Tenim pressa de veure Sa Feixina sense el monòlit que té l’ únic valor “patrimonial” de ser, encara ara, una peça importantíssima de la política de memòria del feixisme a Palma. El compromís del govern municipal de Palma d’alliberar el parc de Sa Feixina d’aquest horrorós monument, a més de ser l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica, ha de ser  significació de compromís amb les víctimes del franquisme (les palmesanes i dels d’arreu), els drets humans, la pau, i la memòria democràtica... La sola desaparició del monòlit ja embellirà aquella zona de la ciutat. El llevin ja!

L’enyorat Eduardo Galeano ens va deixar escrit, a “La memoria mutilada”:

La memoria del poder no recuerda: bendice. Ella justifica la perpetuación del privilegio por derecho de herencia, otorgaimpunidad a los crímenes de los que mandan y proporciona coartadas a sudiscurso, que miente con admirable sinceridad.”
Idò, als que beneeixen el monument al Baleares no els permetem que segueixin mentint, i embullant la troca.

Tenim pressa que la Llei de fosses es posi en funcionament, perquè la "Querella d’Argentina" avanci amb la implicació i suport de les institucions mallorquines.
No obstant això,  la nostra pressa, no ens impedeix dir que, sens dubte, ara si, anam pel bon camí.

Però, avui i aquí, hem de dir que tenim molta pressa perquè sigui una realitat l’anul·lació de totes sentències dels tribunals franquistes des de juliol de 1936. Entre elles les d'Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, i tants d’altres lleials a la legalitat república, a la llibertat i al progrés social, cultural i econòmic.
En definitiva, tenim molta pressa de poder gaudir d’una veritable política de memòria pública com a element de cohesió social. I, així, poder dedicar més temps a altres urgències, com ara la de lluitar per una forma d’Estat veritablement democràtica: La República. Veritat, justícia i reparació! Salut i república!"

En acabar el dia  escolt  “Campanades a morts” de Lluís Llach. Un imponent homenatge i de dol a les víctimes de la repressió franquista als treballadors  assassinats a Vitoria-Gasteiz, 3 de març de 1976. El dijous d’aquesta setmana  farà quaranta anys.  No oblidam!


Publicat originalment a El Periscopi (29-02-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada