Em sembla mentida que, en anys,
hagi estat capaç de recórrer grans distàncies per a visitar aquell lloc
recòndit i, fins el cap de setmana del 15 al 17 de gener, no hagués estat a
Granada i, per tant, Alhambra, Albaicín i Sacromonte … fossin llocs per mi desconeguts.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdIglMgBqUHP6tzQMSGBxQerEovn6fdeP59hoO4C7fwQZfzbK0VsCYRqyftOtGoGKRkMqE4grj8JPkum_d5uPm5m3sZyh79Qc4QMaXrMiyz6EPjNBxUDe6Vm4GdElxtyXASg1UHeSUO48/s320/DSC_0123.JPG)
Ningú com Washington Irving en
els seus “Cuentos de La Alambra” per a captar l'essència d'aquest monumental
patrimoni de la humanitat: “ .
.. mi fantasía recorrió con frecuencia las
románticas estancias de la Alhambra. Y he aquí, por vez primera, realizado un
sueño; todavía, sin embargo, no doy crédito a mis sentidos, y hasta dudo de que
habite el Palacio de Boabdil o que contemple la hermosa Granada desde sus
balcones”. Però l’Alhambra és, també, imatges.
Belles imatges.
Sàvia del Albaicín i del
Saconamente per l'enyorat
Enrique
Morente, però a més de sensacions i música, són imatges…
Per això resumesc la meva primera
-i molt tardana estada a Granada- en set fotografies seleccionades un poc a
l’atzar i, en alguns casos, tetes sota els efectes etílics del vi granadí
Muñana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada