Publicat originalment a dBalears
(08-12-2024)
Aviat farà dos anys que el govern espanyol i els
sindicats CCOO i UGT signaren el darrer acord per reformar el sistema de
pensions. Aquest acord de març de 2023 va ser presentat a so de bombo i platerets
pels signants del pacte. Certament, aquesta reforma va significar un canvi de
lògica de les reformes de pensions precedents. Per primera vegada s’actuava
sobre els ingressos del sistema de pensions públiques amb una pujada de les
cotitzacions. Ara bé, no va ser una reforma que revertís l’acumulat de
retallades dels últims anys, ni els dèficits en matèria de justícia,
suficiència i transparència. Transparència que, dit sigui de passada, només
serà real quan es faci l’auditoria de la Seguretat Social que reclama el
moviment social en defensa del sistema de pensions públiques i estableix la
llei.
El fet és que, en l’acte de presentació en societat
de l’acord, els protagonistes se'n van venir a dalt, i no es van estar de posar
en relleu que, amb el citat acord, s’aconseguien dues reivindicacions capitals
del moviment estatal de pensionistes del que en forma part la Coordinadora
Balear per a la Defensa de les Pensions Públiques: la disminució de la bretxa
de gènere, i igualar la pensió mínima al salari mínim. En paraules del
secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, “la pujada de la pensió mínima és una
fita. L'any 2027, la pensió mínima estarà al voltant del salari mínim
interprofessional”. No digueren res de la seva aposta pels plans privats
de pensions.
Silencis i paraules que no han anat acompanyades de
fets. En els darrers mesos d'allò que se n’ha xerrat molt és de l’impuls dels
plans de pensions privats (per exemple en el sector de
l’hoteleria),
i, per contra, res se sap dels fets i no de les paraules per reduir la
bretxa de gènere en el sistema de pensions públiques, i per posar-hi fil a
l'agulla amb l’objectiu d’igualar la pensió mínima al salari mínim. I fer-ho
una realitat ja!
Precisament, sobre bretxa de gènere i pensionistes
amb pensions per sota del salari mínim interprofessional, fa unes setmanes
que l’Agència Tributària ha publicat -com fa cada novembre- l’estadística de “Mercat de treball i pensions a
les fonts tributàries”
amb les dades de 2023, el darrer any fiscal. Tot i que la peculiaritat de
la metodologia d’aquesta estadística no ens permet afirmar que són dades
exactes, sí que són una aproximació molt acurada a la realitat.
Dit això, atenció a les dades de les Illes Balears:
a) La pensió mitjana anual dels homes va ser de 20.596 € i la de les dones de
15.908 €. Tenim, idò, una bretxa de gènere del 22,8%! b) Del
total de pensionistes (204.743), 51.373 -un 25% i escaig - cobren una pensió per sota del salari mínim interprofessional. D’aquesta població amb pensions de pobresa
el 62% són dones.
La prioritat en matèria de pensions públiques no són
els tripijocs entorn dels plans privats. Més aviat, la prioritat és combatre
qualsevol intent de privatització de les pensions. Allò que si ho és prioritari és igualar la
pensió mínima al salari mínim que, de retruc, reduirà la bretxa de gènere. En
qualsevol cas, l'organització, potenciació, i mobilització del moviment de
pensionistes ha esdevingut en una prioritat màxima. Deixem-nos de coverbos: La
disputa d’interessos és tan acarnissada que, sense mobilització, les pensions
públiques no es defensen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada