Per la llibertat del poble sahrauí

Publicat originalment a Diario de Mallorca (21-12-2024)

L'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB) ens torna a convocar el vespre del dia de Nadal a la concentració i encesa d'espelmes en suport al poble sahrauí. Ara bé, no se’ns convoca a donar un suport retòric a aquest noble poble. Ans al contrari, com des de fa entorn de vint-i-cinc anys, allò que es reclamarà a la palmesana plaça de Cort a partir de les 20 h, és la definitiva conclusió del procés de descolonització de l'última colònia en el continent africà, és a dir, del Sàhara Occidental. I, certament, per descolonitzar, la legalitat internacional i la història no contemplen altra cosa diferent de la independència.

L’encesa d’espelmes té un gran simbolisme associat a la defensa dels drets humans i la seva efectivitat, una relació amb origen en un proverbi xinès que diu: "Més val encendre una espelma que maleir la foscor". Per això, aquesta concentració és també en suport als presos polítics i desapareguts sahrauís, i a les persones sahrauís que malviuen en règim apartheid i de constant assetjament en els territoris sahrauís ocupats il·legalment pel Marroc, i per exigir a l’Estat espanyol que compleixi les seves obligacions de potència administradora de la seva antiga colònia que, en el seu temps, va anomenar Sahara Español amb la denominació administrativa de província número 53 d'Espanya, fins al seu abandó en 1976. Llum contra foscor!

En aquest sentit, el Govern Espanyol faria bé en defensar sense embuts la legalitat internacional envers el Sàhara Occidental i en deixar d’emmascarar les seves traïdories envers el Poble Sahrauí amb llenguatges plens de cinisme, com ara l'afirmació de practicar una política exterior “basada en el respecte i promoció dels drets humans”. Els drets humans o són universals, o esdevenen en un no res, en pura politiqueria cínica. Algú recorda alguna declaració del president del govern espanyol o del seu ministre d’afer exteriors exigint al Marroc que respecti els drets humans dels sahrauís empresonats, sense judicis amb garanties, a les inhumanes presons marroquines? Algú pot fer avinent alguna acció del govern d’Espanya per posar fi a l'apartheid de la comunitat sahrauí en els territoris del Sàhara Occidental il·legalment ocupats pel règim dictatorial alauita?

La solidaritat de debò amb el Poble Sahrauí -la que s'evidenciarà amb l’encesa d’espelmes del vespre del dia de Nadal- no és únicament un afer humanitari com si estiguéssim davant d’una catàstrofe natural. És una solidaritat de caràcter polític per superar el tsunami d’incompliments de la legalitat internacional, de murs de silenci envers aquesta prolongada injustícia, tan pròxima geogràficament i emocionalment, de traïdories feridores. Després de l’aposta del president Pedro Sánchez per una impossible autonomia del Sàhara Occidental sota les arpes de la dictadura marroquina, és un no aturar de traïcions Vet aquí alguns exemples recents: Davant el triomf sense pal·liatius del Front POLISARIO amb la sentència d'octubre d'enguany en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) anul·la els acords comercial i pesquer entre la UE i el Marroc, el govern espanyol, en lloc de posar fil a l'agulla per a complir-la, embulla i embulla. Malauradament, el 41 Congrés Federal del PSOE ha estat una oportunitat perduda per corregir el gir de la direcció del PSOE a favor de l’ocupant il·legal del Sàhara Occidental, és a dir, del Marroc. La recent retirada del suport dels socialistes espanyols ha sigut clau perquè no prosperi la renovació de l'Intergrup del Parlament Europeu sobre el Sàhara Occidental, un espai de suport a la causa sahrauí que ha funcionat les dues últimes dècades amb la participació dels socialdemòcrates europeus (la mà del “Moroccogate”, l’escàndol de suborns del Marroc a eurodiputats i eurodiputades, és molt allargada). Per acabar d’arrodonir-ho, Pedro Sánchez ha presidit aquests dies la reunió de la Internacional Socialista al Marroc que s'ha celebrat a Rabat amb la copresidència de Driss Lachgar, secretari general del partit marroquí Unió Socialista de Forces Populars. Veritablement, no tenien un altre lloc més democràtic i respectuós amb els drets humans per a reunir-se?

Tot plegat és el súmmum (o “el colmo” que va dir algú). El cas és que fa unes dècades Margaret Thatcher va afirmar que Tony Blair i el nou laborisme eren el seu major èxit polític perquè havien obligat els seus adversaris a canviar d'opinió. És força versemblant que un dia no gaire llunyà el rei feudal del Marroc afirmi una cosa similar referint-se a Pedro Sánchez.

Sigui com sigui, la solidaritat, exemplificada amb l’encesa d’espelmes del vespre del 25 de desembre a la plaça de Cort, és, sobretot, amb la necessitat urgent de llibertat del poble sahrauí, perquè, com diu el poeta sahrauí Saleh Abdalahi Hamudi, allò que els cal és “sortir a la superfície, amb l’aire / d’un demà distint, que res no sap / d’espera”. Hi serem, i no defallirem en l’acompanyament als i a les sahrauís, i al seu únic i legítim representat el Front POLISARI fins a la victòria final. És a dir, fins a fer realitat el somni que el poeta abans citat descriu amb aquestes paraules: “Tothom somia allà dalt, / i jo, tan sols somio poder a la meva terra / enlairar al cel qualque dia la meva bandera”.