dijous, 17 d’octubre de 2013

Emprenedoria neoliberal

Publicat a  www.elperiscopi.com
 
Tot i que avui és el dia internacional de l'eradicació de la pobresa i tocaria parlar-hi, esper que em disculpareu si ho deix per demà, i avui parlo de la pobresa ètica dels que tergiversen el llenguatge. Encara que avui escrigui sobre una de les meves curolles, esper que sigui del vostre interès. La cosa va d'emprenedors. Millor dit de la quincalla ideològica que circula sobre emprenedoria. El neoliberalisme ha aconseguit que tothom parli d'emprenedors. Fins i tot la socialdemocràcia se n'omple la boca (Rubalcaba pertany club pro emprenedoria). Uns i altres parlen d'emprenedors quan volen dir petits empresaris, treballadors autònoms, auto empleats. Totes aquestes definicions reals tenen a veure amb el treball. No tenen res a veure amb el capital. I ja se sap que el neoliberalisme primer decretà la “fi de la història” -que resulta ser una absoluta falsedat- i duu anys i panys intentant imposar la fi de la contradicció capital-treball, i així poder decretar el final del paper del treball en el si de la societat com a re distribuïdor de la riquesa i proveïdor de drets socials i de ciutadania.
Hi ha situacions que aquesta ideologia baratera sobre emprenedoria arriba a situacions ridícules. Aquest el cas del Govern del PP a les Illes Balears. El cas és el següent: L'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) -un organisme que depèn de la Direcció General d'Economia i Estadística- acaba de publicar dos informes referits a l'any 2012, un sobre la situació de les dones i un altre sobre dels joves en el mercat de treball de les Illes Balears. En els respectius resums executius hi podeu llegir el següent: “L'emprenedoria entre els joves (sic) presenta uns resultats inferiors a la del conjunt d'afiliats. Així, el nombre d'afiliats de menys de 30 anys en el règim d'autònoms és del 8,7% sobre el total d'afiliacions, en front del 20,1% del conjunt de la població l'any 2012” i “L'emprenedoria femenina (sic) presenta valors inferiors a la masculina. Així, l'any 2012 la presència de dones en el règim especial de treballadors autònoms és del 15% sobre el total d'afiliacions, davant el 25% dels homes.”
És a dir, és força fins al ridícul el llenguatge per no referir-se al mercat laboral (molt precari) dels autònoms de tota la vida i fer-ho en termes d'emprenedoria. El terme “treballadors autònoms” sempre ha estat un concepte confós perquè s'hi inclouen categories laborals molt diverses, com ara, autònoms involuntaris, autònoms econòmicament dependents (TRADE), falsos autònoms, treball freelance, autònoms amb i sense treballadors a càrrec... però bé, ja ens enteníem.
 
La terminologia “emprenedoria” és senzillament una fal·làcia mitològica perfectament descrita, des de fa bastants anys, per Michael E. Gerber en aquell llibre premonitori que es titulava, precisament, “El mito del emprendedor”. Mites i mentides per tal de no dir a les coses pel seu nom. Si voleu llegir un brillant desmuntatge d'aquests mites no deixeu de llegir aquest document, també titulat El mito del Emprendedor (o Enterpreneur)
Aquests dies que es compleixen els 10 anys de la mort de Manuel Vázquez Montalbán, no em podia  estar de citar-lo. Ho faig amb una frase de Pepe Carvalho:  “He de confesarte que, en mi juventud, por un momento me sentí tentado de estudiar arqueología y sólo el arduo problema dialéctico del tránsito de la cantidad a la cualidad o la comprobación científica de la corrupción del capitalismo monopolista, según la tesis de Sweezy y Baran, o la necesidad de aprender economía política, según recomendaba el partido, mediante el clandestino Manual de la Academia de la URSS, pudo más que mi vocación de inspector de ruinas”  (Milenio Carvalho I. Rumbo a Kabul)
 
He de confessar-vos que hi ha moments que llegint informes sobre el mercat de treball em sento un inspector de les ruïnes ètiques dels poderosos que tergiversen els conceptes i a un precari autònom obligat li diuen emprenedor.
 
 
Foto: R.Borràs. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires –MALBA-
Títol: Exclusión  (1999)
Obra de Pablo Suárez (Bons Aires, Argentina. 1937–2006
 
 
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada