dimarts, 8 d’octubre de 2013

Capital humà versus precariat

Aquí vos deixo un article que em va publicar Diario de Mallorca el passat dia 29 de setembre 



Al començament del que sembla és el curs escolar més conflictiu de la història, a la Fundació Gadeso hem volgut dedicar „amb el títol La crisi educativa del capital humà„ el número 21 de Temes socioeconòmics Gadeso a donar una ullada a la situació educativa de la població de Balears i la seva relació amb el mercat laboral. Val a dir que aquesta anàlisi és prou important, ja que el nivell educatiu d´una societat té molt a veure amb el funcionament del model productiu d´aquesta. Probablement allò que ha provocat que, segons dades de l´Enquesta de Població Activa (EPA), en el període 2007-2012 l´abandó escolar de persones joves de 18 a 24 anys hagi davallat un 35% sigui el canvi que s´ha produït des de la bombolla immobiliària balear a l´actual situació de crisi, i no tant el funcionament del sistema educatiu illenc.

Sigui com sigui, la foto actual en matèria educativa de la població de Balears, i la seva evolució durant el quinquenni de crisi (2008-2012), que ens proporciona l´EPA i els registres del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), és succintament la següent: a) L´1,8% de la població de 16 i més anys no té estudis, el 20,5% té un nivell educatiu de primària, el 57,1% de secundària i el 20,6% té una formació de grau superior. b) Per sexes, entre les dones illenques hi ha un 2´6% sense estudis, un 22,2% amb estudis primaris, un 55,0% amb estudis secundaris i un 20,2% amb estudis superiors; entre els homes hi ha un 1% sense estudis, un 18,8% amb estudis primaris, un 59,1% amb estudis secundaris i un 21,1% amb estudis superiors. c) En el quinquenni 2008-2012 la població activa sense estudis i la que té estudis secundaris han crescut un 58% i un 3,8%, respectivament; mentre que la població activa amb estudis primaris i superiors han disminuït un 13,2% i un 21,2%, respectivament. d) Entre la població ocupada, creix un 16% la proporció de persones amb estudis superiors, mentre en la resta de casos baixa: un 29% la proporció de persones analfabetes, un 37% la de persones amb estudis primaris i un 12% la de persones amb estudis secundaris. e) La població aturada amb estudis superiors augmenta en el quinquenni un 171%; la que té estudis primaris un 132%. El creixement de la població aturada amb estudis secundaris és del 133%. I el grup de persones sense estudis aturades creix un 188%. f) La taxa d´atur s´han duplicat per a les persones amb nivells formatius inferiors (analfabets, primària i secundària) i s´ha triplicat per aquelles amb estudis superiors. Tot i això, el col·lectiu de persones amb estudis superiors continua essent el que té una menor taxa d´atur. g) L´atur registrat té augments percentuals més elevats entre les persones amb nivells formatius superiors (tot i que aquestes presenten unes xifres absolutes menors). Entre les persones amb estudis primaris incomplets l´atur registrat augmenta un 143%.

Aquestes dades corroboren, a parer meu, que el nivell educatiu és directament proporcional a la capacitat de resistència als embats de la crisi laboral. És a dir, les persones amb nivells educatius baixos són les que tenen més dificultats d´entrada i permanència en el mercat laboral, tot i que això no vol dir que un elevat nivell educatiu garanteixi l´ocupació. En qualsevol cas el que sembla inversemblant és pensar que podem sortir de la crisi sense canvis en el nostre model productiu i, encara més, que podem fer-ho sense una millor educació, sense potenciar la formació, la innovació i la recerca.

És per això que convé recordar que al principi de l´actual legislatura autonòmica es varen prendre dues decisions governamentals que podien fer pensar que una millora del nivell educatiu i de les qualificacions professionals del capital humà illenc era possible: Per una banda, es va adscriure administrativament el Servei d´Ocupació (SOIB) a l´àmbit de la Conselleria d´Educació. Semblava un intent de connectar el sistema educatiu i el món de l´empresa i el treball per tal de millorar l´ocupabilitat de la població activa (nivells educatius, formació, competències professionals adquirides, processos d´orientació, etc.). Per una altra banda, es va presentar una proposta de Pacte Social per a l´Educació. D´aquelles bones intencions hem passat a la sorprenent incapacitat dels governants per entendre –contra tota evidència internacional- que els sistemes educatius i de formació necessiten estabilitat normativa, fort consens entre totes les parts actores del sistema educatiu, minimitzar al màxim les incerteses per als alumnes i les seves famílies i una real i efectiva política d´igualtats d´oportunitats, factors tots ells que són imprescindibles per a l´ èxit educatiu, social i econòmic amb cohesió social.

Però, tanmateix si el que es vol per Balears és un model econòmic i de competència amb l´exterior basat en els baixos costos laboral i en activitats econòmiques de baix valor afegit, la necessitat de persones amb bons nivells educatius i formatius és irrellevant, i es pot devaluat també el capital humà! Vivim una època en la qual sembla que el sistema educatiu està al servei de les elits, mentre les classes mitjanes i baixes estan cridades a formar part de la nova classe social ascendent del precariat. És això el que es pretén amb tant de TIL, tanta sobredosi d´ideologia neoliberal, tanta austeritat educativa, tant menyspreu a la comunitat educativa, tantíssima incompetència?

*Editor de Panorama Sociolaboral i Temes Socioeconòmics de la Fundació Gadeso.

1 comentari:

  1. There's SHOCKING news in the sports betting world.

    It's been said that any bettor needs to look at this,

    Watch this now or stop placing bets on sports...

    Sports Cash System - Automated Sports Betting Software.

    ResponElimina