dimecres, 30 d’octubre de 2013

Patagònia

En un mirador del Parc Nacional de Torres del Paine hi ha un panel informatiu amb la següent frase dAristòtil: “La naturalesa és un espectacle que es desenvolupa enfront de l'home”. I l’espectacle de la naturalesa és immens a la Patagònia argentina i xilena. Anot unes quantes sensacions d’un viatge molt especial. No era la primera vegada que trescàvem per aquest sud del sud d’Amèrica, però aquesta vegada ens proposàvem tres fites concretes. El temps del que disposàvem, l'època de l’any i, fins i tot, una magnífica climatologia, ens va permetre fer realitat tres somnis de la nostra afició de trescar pel Món: Veure balenes a Puerto Pirámides, fer un trekking pel glaciar Perito Moreno i apropar-nos al màxim a les Torres del Paine.

1.- Sortim de bon de matí de Puerto Madryn per recórrer Península Valdés amb un destí clar: Puerto Pirámides. Un objectiu desitjat fa temps: Observar la balena Franca Austral que tanta presència té en aquesta època de l’any en aquest peculiar indret. No sé massa bé perquè tenim una atracció especial per aquests animals. A l’arribada al poble de Puerto Pirámides ens trobam un temporal que impedeix fer qualsevol avistament de balenes o qualsevol altra cosa que no sigui contemplar la mar embravida. Ens informen que tal vegada a la tarda podrem fer una sortida i que, amb gairebé tota seguretat, l’endemà el temporal haurà amainat. Tenim, idò, fins a la tarda per explorar i escoltar els silencis de Península Valdés. Silencis només interromputs per la lletania melòdica de “Herencia pa’un hijo gaucho” de Jose Larralde, la veu d’un elefant marí, el caminar d’un guanac... A la tarda ha calmant abastament per fer el primer avistament de balenes. Ens porten a on n’hi ha a l’engròs. L'endemà, el segons avistament és més selectiu. La tripulació de la llanxa -hi posen tan esment com cura pròpia d’ecologistes militants- té l’objectiu de mostrar-nos un salt d’una balena. L’objectiu l’aconseguim amb escreix! A més hem pogut observar una balena blanca, i una que ens ha brufat a la cara. Experiència irrepetible. Si algun dia em perdo... potser em trobeu per devers els golfs Nuevo i de San José, fent posada a Puerto Pirámides.

 
2.- L'estada a El Calafate no té altres propòsits que menjar el millor xot del món (el patagònic) i gaudir a rompre dels glacials. Però vet aquí que ens donà temps per assabentar-nos d’una de les més importants històries de la lluita social d’Argentina. És la història dels afusellaments de la Estancia Anita, uns esdeveniments que no ens conten als turistes però si contà en un llibre Osvaldo Bayer (He de cercar la pel·lícula “La Patagonia Rebelde”, dirigida l’any 1974, per Héctor Olivera). No obstant, els nostre objectiu eren els glacials: Amb el trekking pel glacial Perito Moreno ja pagava la pena fer el viatge però si la visita a les passarel·les frontals coincideix amb un espectacular despreniment d’un enorme bloc de gel resulta un regal tant inesperat com inoblidable.
 
 
Al dia següent excursió al Parc Nacional Los Glaciares. Navegar el Lago Argentino, apropar-te als afrontats del Perito Moreno i del Spegazzini, contemplar l’alteri de la muntanya Chaltén, és tant hermos com feridor. Te n’adones de la fragilitat del Camp de Gel Patagònic i de tota l’Antàrtida. El front del glacial Upsala ja s’ha d'observar de molt lluny. L’escalfament del planeta fa estralls. Salvem l’Àrtic! Actuem ja! (a Bons Aires vaig tenir l’oportunitat de participar en una acció de GREENPEACE exigint la llibertat dels 30 defensors de l'Àrtic detinguts a Rússia).

3.- L'entrada al Parc Nacional de Torres del Paine (vegeu aquest comentari) fou l'arribada a una de les fites importants de la nostra passió viatgera. Una vegada superada la primera impressió no pots estar més d’acord amb Aristòtil: “La naturalesa és un espectacle que es desenvolupa enfront de l'home”…


Després d’aquests dies entenc molt millor aquella falaguera viatgera del jove Ernesto Che Guevara. M'identific més amb aquelles històries que, en el vol de tornada, he rellegit a un llibre comprat a una llibreria del carrer Florida (Qui hi va a Bons Aires i torna sense un llibre?). És la darrera edició del relat  Con el Che por Sudamérica” de Alberto Granado, el llibre sobre el qual es va basar el guió de la pel·lícula “Diarios de motocicleta”; el llibre a on un joveníssim Ernesto Che Guevara diu: Revolución sin tiros? Vos estás loco Petiso ...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada