divendres, 11 d’octubre de 2013

SOM MÉS POBRES (LA MAJORIA)

Un article publicat a Diario de Mallorca i a Diario deMenorca 



Sorprèn la frivolitat amb la que les elits econòmiques dominants i els cercadors de vots a qualsevol preu parlen del fi de la recessió. Tot i que és possible que alguns indicadors macroeconòmics millorin, com ara la prima de risc, les exportacions i, fins i tot, que millorin les dades estadístiques de l’atur i que es registrin lleugers creixements del PIB, això no vol dir en cap cas que ens aproximem a la situació econòmica i social d’abans de la crisi.  Ans al contrari, des d’una perspectiva àmplia (amb els peus a terra, les orelles escoltant el carrer, pensant amb les persones  i no únicament des d’una mirada economicista) s’ha de dir sense embuts que alguns indicadors econòmics i sociolaborals poden presentar-se com a millores pel simple fet de no empitjorar.

N’hi ha però d’altres indicadors que no tenen, ni que sigui aparentment, cap semblança de millora. Les corrents de fons de les reformes estructurals implementades en els darrers anys ens porten a una societat amb fortes diferències socials, important precarietat i un major empobriment. En aquest context, el consum de les persones i les famílies es retreu, els pressupostos privats s'encongeixen i canvien els hàbits de consum. Cada cop queda menys pressupost per als “luxes” de les classes mitjanes i baixes, és a dir per a la ma majoria social no rica ni (encara) pobre. I tant sacrifici no garanteix la reducció significativa dels dèficits públics, ni del deute privat, ni la qualitat del treball, ni la igualtat. Allò que és cert és que la devaluació interna dels salaris, pensions i prestacions socials està provocant una autèntica crisi de consum i d'inversió privada.

D’aquesta crisi dels pressupostos de les llars i de les persones se’n parla  en el número 22 de TEMES SOCIOECONÒMICS GADESO al que podeu accedir entrant a www.gadeso.org. Les dades més rellevants de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’any 2012, que el passat 22 de juliol va publicar l’INE, ens informen que: En un context de baixada d’ingressos de les llars i les persones (a Balears baixen en el quadrienni 2007-2010 un 5,3% i un 4,8%, respectivament) és lògic que les despeses caiguin. Efectivament, en el període 2008-2012 la despesa de les llars de Balears cau un 14,8%, i el consum per persona illenca baixa un 12,2%. Però, el més preocupant són alguns canvis en la composició d’aquesta despesa. A tall d’exemple, val a dir que les despeses de la ciutadania en serveis bàsics (educatius, transports i protecció social)  a l’any 2012 són superiors als de l’any 2008, mentre que les despeses sanitàries no tenen grans variacions i, fins hi tot, hi ha alguna despesa que baixa. Hom pot concloure que, tot i que l’any 2012, no s’ha incorporat tota la despesa sanitària nova provocada pels copagaments, les dades anteriors ens poden estar advertint que -com indiquen alguns estudis de tendències de consum- les famílies es veuen obligades a estalviar en salut per tal de quadrar els pressupostos, abans d’escatimar en despeses en educació o en altres serveis bàsics inevitables.

Tanmateix amb el conjunt de dades disponibles és inqüestionable que la crisi està impedint a les famílies viure millor (per exemple, han prescindit de despeses destinades a renovar el seu vestuari, canviar de cotxe, viatjar o sortir de casa per dinar o sopar amb la família o les amistats) i, al mateix temps, han d'afrontar increments en despeses per a l'adquisició de productes tan bàsics com el transport (la pujada dels preus de l'EMT a Palma, etc.), l'educació (compra de llibres de text, matrícules escolars i transports escolars, etc.) o la sanitat (copagaments farmacèutics).

Un exemple pertinent a la hora d’observar els canvis sociològics associats a la crisi social  que patim és el de la despesa balear en menjars i begudes fora de la lla. Aquesta partida dels pressupostos, que baixa un 38,8% i un 37,0% en les llars i de les persones respectivament,  incorpora hàbits relacionats amb el lleure i l’esbarjo, però també comportaments relacionats amb l’organització social del temps de treball (com ara dinars i sopars de negocis i/o de feina o dinars als restaurats de “menú” per mor de les jornades laborals partides). L’esbarjo relacionat amb el menjar als restaurants s’ha redimensionat cap al “fast food” i les trobades a la pròpia llar, i per a les jornades laborals partides s’ha tornat a la costum de la carmanyola i el “tupperware”.

En definitiva, al marge de frivolitats i de manca de rigor polític, tot indica que, aquesta crisi i l’iniquitat de les capacitats de consum es pronunciaran al llarg de 2013. Difícilment es pot parlar, idò, de sortida de la crisi. Tret que qui faci tals pronòstics sostingui que la crisi únicament ha afectat a les magnituds macroeconòmiques i no a la vida quotidiana de la gent corrent. En qualsevol cas, de moment, la majoria som més pobres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada