dijous, 12 de febrer de 2015

Cal recuperar la funció integradora del mercat laboral

A qualsevol persona que no visqui força allunyada de les preocupacions humanes li haurien de preocupar les carències materials de la població. La bona o mala situació econòmica s’hauria d’avaluar en funció d’aquesta capacitat de distribució del model econòmic. En aquest sentit, i prenent en consideració que, ens agradi o no, el treball remunerat encara ara és el menys dolent dels instruments que s’han ideat per a redistribuir la riquesa que es crea, resulta del tot necessari avaluar el funcionament dels mercats de treball des de la perspectiva de la qualitat de l’ocupació. Si a més volem que la distribució de la riquesa es faci en marcs institucionals democràtics, serà clau avaluar el grau de democratització de les anomenades relacions laborals. Dit altrament, qualsevol persona que tingui un mínim d'empatia amb els ciutadans i les ciutadanes, estarà interessada per saber si les persones que tenen una ocupació (assalariada o no) poden, si són joves, albirar un futur d’emancipació, o -si és que s´emanciparen en una època de major progrés compartit- arribar a fi de mes amb les necessitats bàsiques de la llar cobertes. Els que filin més prim es preocuparan també de saber si tenir un contracte laboral o ser autònom dependent equival a entrar en una categoria de "ciutadania a temps parcial", és a dir, amb els drets de ciutadania suspesos durant la jornada laboral.

Aquests són les qüestions que en l´actual fase de la crisi sociolaboral, i malgrat l´establishment polític-empresarial miri únicament algunes xifres del mercat laboral, han esdevinguts en fonamentals. Hom pot afirmar que la creació de llocs de treball de mala qualitat no és una bona notícia en termes de cohesió social i de democràcia de debò, ans al contrari, l'extensió de la pobresa laboral impulsa la desigualtat i, alhora, empobreix la democràcia. Acab de referir-me a l´actual fase de la crisi sociolaboral i, potser, això necessita una breu explicació: Sóc de l´opinió que no estem a prop de la superació dels efectes que la crisi ha provocat en el mercat laboral de les Illes Balears. El que passa és que hem entrat en una nova fase -propiciada institucionalment per la Reforma Laboral de 2012- caracteritzada per la negació de la funció integradora de l´ ocupació remunerada, sigui assalariada o autònoma. Per aprofundir en aquest plantejament em permetran que els recomani el número 47 de Temes Socioeconòmics Gadeso (disponible aquí) que hem titulat "2011-2014: Quatre anys d´aprofundiment en la precarietat laboral".

Les dades són tossudes, i contràriament als discursos sobre una discutible creació d´ocupació i de reducció de l´atur, el que es pot constatar és un evident creixement de noves precarietats que empobreixen a una part de la població ocupada. Però, quines són aquestes noves precarietats? A més de la devaluació salarial, l´EPA ens informa de les següents: Per una banda l´augment dels "treballadors independents o empresaris sense assalariats", els popularment anomenats "falsos autònoms". En el període 2011-2014 aquest grup d´ocupats ha tingut un estirabot del 12,6%, mentre que el col·lectiu de persones assalariades només ha crescut un 2,5%. Un segon factor és la temporalitat. Malgrat els incentius a la contractació indefinida i que algunes relacions fixes amaguen una real temporalitat (contracte indefinit amb un període de prova de dotze mesos i Fixos Discontinus), el percentatge de població assalariada amb contractes temporals no ha sofert grans variacions a la baixa. Ans al contrari, en els darrers tres anys s´observa una tendència a l´alça. En qualsevol cas, el més significatiu d´aquests anys és l´augment de la temporalitat extrema. Mes rere mes, el SOIB informa que el nombre més gran de contractes registrats són els que tenen una durada de menys de tres mesos. El balanç, en termes d´EPA, és contundent: El nombre de persones assalariades amb contracte de menys d´un any d´antiguitat a l´empresa ha crescut gairebé un 16% des de l´entrada en vigor de la darrera Reforma Laboral.

Amb tot, el factor "estrella" de la nova precarietat laboral és el treball a temps parcial. Cal recordar que, en alguns indrets, a aquestes relacions laborals parcials no desitjades se´ls anomena d´atur parcial. Idò aquests particulars "Minis Jobs" han augmentat un +16,5%, i ho han fet tant els temporals (+17,1%) com els indefinits (+16,2).

S´acumulen, idò, les evidències que en el període 2011-2014 s´ha promogut un model de creixement econòmicament fràgil, socialment injust, i en el que l´augment de la pobresa laboral explica que la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social AROPE (acrònim de At-Risk-Of Poverty and Exclusion) que, no debades, incorpora els components relacionats amb la qualitat de l´ocupació, sigui a les Illes Balears sempre més elevada que la calculada únicament basant-se en les persones que no arriben al llindar de la pobresa. Tot plegat demostra que, per albirar un horitzó de prosperitat per a tothom, cal recuperar la funció integradora del mercat laboral. Hem de tornar a la situació en la qual tenir una ocupació sigui sinònim de no tenir risc d´exclusió social. Aquest és un repte tan urgent com oblidat en aquests darrers quatre anys.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (12-2-2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada